El consultori

Anorexia (ajuda urgent siusplau!!)

Hola!!
Tinc 14 anys i fa quasi un any vaig caure en l'anorèxia. Durant aquests mesos puc afirmar que ho he passat molt malament. Estic rebent ajuda professional però personalment penso que no m'ajuda gaire i que cada cop vaig a pitjor. Cada vegada tinc més atacs d'ansietat i no dormo bé a les nits. Li vaig comentar a la infermera que em controla el pes i em va donar visita amb la psiquiatra (fins llavors només feia teràpia de grup, infermera i psicòloga) en un principi em va espantar molt la idea però més tard vaig pensar que seria un cop i ja està. A la següent visita amb la infermera estava pitjor i va comentar-me la possibilitat de que m'haguessin de medicar i no m'ho vaig prendre gaire bé es clar. Em van forçar la visita i l'he tingut avui. M'ha dit que necessito medicació i m'ha caigut el món a sobre. He arribat a classe plorant i sort que he pogut parlar amb la meva millor amiga.

No tinc fe en que la medicació em pugui ajudar i potser es un fet que m'hauria de prendre bé i que m'hauria de motivar però només fa que cada cop em senti més malalta. I per si no fos poc sé que m'han d'ingressar i hem costarà moltíssim deixar tots els amics, la família etc.

Siusplau ajudeu-me, digueu-me que he de fer. Què es el correcte?

Moltes gràcies per llegir.

Hola californiagirls! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació, sé que ho estàs passant malament. Haver de prendre medicació, i fer tractament en general, no és plat de bon gust per ningú i sé que és un esforç haver de fer-ho, però el millor que pots fer per superar la malaltia el més aviat possible i, per tant, acabar medicació i tractament, és agafar-t'ho amb força i posar-ho tot de la teva part per sortir-te'n. El fet de prendre medicació no implica res en concret, l'únic que vol dir és que necessites aquest complement farmacològic per poder superar la malaltia amb més força, és com si haguessis de prendre una aspirina perquè tens febre. La medicació és una ajuda, mira-te-la com una aliada contra la malaltia. I si t'ingressen sé que serà difícil separar-te un temps dels amics i la família, però serà una inversió per, un cop te'n surtis del problema, poder fer la teva vida plenament al seu costat, sentint-te bé i poden oferir-los el teu benestar. Per com parles es nota que ets una noia molt valenta, treu tota aquesta valentia ara en col·laborar amb els metges i psicòlegs i ja veuràs com més endavant te n'alegres d'haver-ho fet. Molts ànims i molts petons!!