Any: 1999
Comarca: Barcelonès
Data: 19/03/14 20:37
No se que fer per ajudar-la...
Hola! Aviam jo no et faig ujna cnsulta per a preguntarte si el meu pes es ideal o no... es per una amiga meva. Ella ara esta anat a terapia i tot i els seus pares ja ho saben i tot i l'0estan ajudant. A mi m'encantaria poder ajudarla pero es que no se que fer ni que dirlii... Moltes vegades me'n parla sobre que ja esta farta de tot i que esta molt perduda i tot i sento que puc fer algo per ajudar-la pero que no ho estic fent... ella diu que li costa molt expressar els seus sentiments i que ara ha d'apendre a no ferse la forta i m'agradaria que si alguna vegada m'ho torni a dir poderli dir mes del que li he dit que ha sugut que ella no es preocupii pensant en el que pensaran ekls altres, que la gent que l'estima l'entendra perfevctament i aixo l'ajudara molt. pero crec que no li ha servit de gaire. Jo intento que quan passo temps amb eklla se'n oblidi pero ella diu que ha d0'assumir qu te un problema i que llavors nose que fer: si ferli passar un bon rato i que s'obklidi dels problemes o parlar amb ella sobre el roblema. Demoment el que fauig es cmbinar moments de d'oblidarse de tot i moments en els que parlem sobre co eesta. M'agradaria que em donguessiu consells per ajudarla, pel que dirlii i tot pff... esque nose que fer i veig que ella esta destossada i que necessita ajuda, mes de la que te. No vull veur-la patir i vull que surti rapid del problema que te i la vull ajudar sisplau consells:) Moltes gracies i ho sento per fer-te un text tant llarg:))
Sara Bujalance
Sara Bujalance
Data: 21/03/2014 21:45
Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació! Es nota que t'estimes molt la teva amiga! Enten com et sents, quan tenim algú proper amb un problema com aquest volem ajudar-lo però no sabem com, i també es fa dur veure com l'altre pateix i això fa sentir-nos impacients i voler ajudar-lo a sortir-ne el més ràpid possible. Però la veritat és que ja ho estàs fent bé, l'estàs escoltant, que és moooolt important i no tothom sap fer-ho, parles amb ella de la malaltia quan ho necessita i també saps parlar-li d'altres temes diferents per a que pugui "desconnectar" una mica. Ho estàs fent molt bé. Pensa que els amics, tot i que teniu un paper molt important donant-li suport, no podeu curar la persona. Això és feina dels professionals que la porten, així que no t'amoïnis perquè no és la teva responsabilitat. Tampoc cal que li diguis unes "paraules màgiques" per fer-la sentir bé, pensa que està passant per una època difícil i que per molt bé que tu ho facis com a amiga, hi haurà moments durs per a ella igualment. A més, això durarà un temps, sé que és difícil tenir paciència, però val la pena tenir-ne una mica. Tu només ocupa't de mostrar-li suport, que estic segura que sap que el té, i si tens dubtes sobre si vol parlar del problema o parlar d'altres coses, simplement pregunta-li, així podràs saber què necessita en el moment. Molts petons!!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.