Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació! Es nota que t'estimes molt la teva amiga! Enten com et sents, quan tenim algú proper amb un problema com aquest volem ajudar-lo però no sabem com, i també es fa dur veure com l'altre pateix i això fa sentir-nos impacients i voler ajudar-lo a sortir-ne el més ràpid possible. Però la veritat és que ja ho estàs fent bé, l'estàs escoltant, que és moooolt important i no tothom sap fer-ho, parles amb ella de la malaltia quan ho necessita i també saps parlar-li d'altres temes diferents per a que pugui "desconnectar" una mica. Ho estàs fent molt bé. Pensa que els amics, tot i que teniu un paper molt important donant-li suport, no podeu curar la persona. Això és feina dels professionals que la porten, així que no t'amoïnis perquè no és la teva responsabilitat. Tampoc cal que li diguis unes "paraules màgiques" per fer-la sentir bé, pensa que està passant per una època difícil i que per molt bé que tu ho facis com a amiga, hi haurà moments durs per a ella igualment. A més, això durarà un temps, sé que és difícil tenir paciència, però val la pena tenir-ne una mica. Tu només ocupa't de mostrar-li suport, que estic segura que sap que el té, i si tens dubtes sobre si vol parlar del problema o parlar d'altres coses, simplement pregunta-li, així podràs saber què necessita en el moment. Molts petons!!