Be, és la primera vegada que parlo d'això.
Jo soc un noi d'uns 15-16 anys, fa bastants mesos em vaig començar a parlar molt amb un noi vam començar a fer-nos amics i cada vegada més, parlavam cada dia pel Facebook, gairebé sempre m'obria ell i ens passavam tota la tarda parlant i explicant-nos coses, al final va arribar un punt que la confiança era tanta que ens explicavam, fins i tot, quan ens masturbavem i tal... Llavors, un dia, ens vam passar una foto una miqueta pujada de to. Vam seguir parlant igual sempre però cada vegada les "guarrades" anaven a més,ens vam començar a passar-nos fotos despullats, a preguntar-nos coses i intimitats i fins i tot ens explicavem fantasies sexuals ens que els protagonistes erem ell i jo, fins i tot dinant, amb els amics, alguna vegada me la tocava per sota la taula. Els dos sempre feiem veure que era nomes per divertir-nos però jo tenia clar que començava a sentir alguna cosa per el meu amic, els seus sentiments no els sabia.
Un dia, varem quedar els dos sols, ens vam anar a un centre comercial i nose molt be com va anar pero vam acabar al parquing, allà ell me la va començar a tocar i després jo a ell, per sota el pantaló, ell no parava de dir-me que me la volia tocar més i tal (estava desesperat) em va començar a donar petons pel coll i per l'orella etc ( mai a la boca :( ). Després d'això vam seguir igual d'amics i tal i comentavam i no teniem problemes per parlar del tema és més ens agradava parlar-ne i posar-nos calents els dos, ho vam repetir una segona vegada quedant a un altre lloc.
Al cap d'uns dies les converses van anar afluixant, ja no m'obria tant i semblava que esquives els temes guarrets quan sempre havia sigut ell qui li agradava parlar-ne. Llavors va començar l'escola, un dia li vaig preguntar el perque de que ja no volgues i em va respondre que era perque no volia semblar un gay que em forssava, jo hem vaig enfadar i li vaig mentir dient que jo pensava el mateix (en realitat no pensava el mateix). Ara ja no ens parlem mai a la cara a l'escola i de tant en tant ens obrim per parlar, sembla que ell no vol perdre el contacte amb mi pero tampoc vol parlar de res guarro ni res.
No se que fer, jo estic boig d'amor per ell, després de tot l'estiu que hem passat m'he acabat enamorant completament no penso en res més que en ell i en com hem tocava etc. Sembla que ell també nota la tensió i li fa cosa parlar-me a la cara però que no vol perdre la nostre amistat i per això encara m'obra davegades.
Però, perque va voler deixar de fer-ho si en teoria ho feiem nomes per divertir-nos i ningú s'havia d'enterar ?
Ell va arribar a sentir alguna cosa, o realment em feia tot allò nomes per divertir-se ? Es un xic extrany no ?
Que puc fer ? No vull perdre la seva amistat, és el meu millor amic però em moro cada vegada que haig de parlar amb ell com si res no hagues passat sabent que vam tenir algo. No em vull conformar en ser un simple amic més, vull ser alguna cosa especial per ell com abans, quan era el primer i l'ültim amb qui parlava durant el dia !
Moltes gràcies :)
IESP Data: 19/11/2013 18:18
Hola!!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Abans de tot, donar-te les gràcies per la teva consulta!
Respecte al que expliques, penso que és normal que no vulguis ser un només amic més per a ell, ja que els teus sentiments són molt més forts! Quan ens agrada algú tant, hem de saber on posarem el límit, ja que sovint podem trobar-nos que ens sigui més fàcil deixar de tontejar i començar conèixer a altres persones, que no pas continuar fent que "només som amics" i enamorant-nos cada dia més. Una pregunta: Tu li has parlat dels teus sentiments? Pensa que tens tot el dret a expressar-los i a fer veure a l'altre persona el que a tu et suposa (no parlar-vos o seguir quedant), ja que amb el que vau viure durant l'estiu a tu et va fer sentir molt. I pel que fa a "semblar un gay que et força", li has preguntat d'on ha tret aquesta idea? Podria ser que ell pensés que tu en realitat no volies? Perquè llavors sí que seria important expressar els teus sentiments per a que l'altre sàpiga que vas actuar des de la teva llibertat i la pròpia decisió! Molts ànims :)
Espero haver estat d’ajuda!
Helena Galé @hln_gale www.facebook.com/helenagale.psicologa www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.