Hola Anonima! Gràcies per compartir amb mi aquesta preocupació! Per tot el que dius és normal que comencis a estar espantada, perquè pel que m'expliques podria ser que tinguessis un problema amb el menjar. Quan algú comença a tenir aquests problemes, al principi no se n'adona i poc a poc, va trobant-se cada cop més trist, angoixat, sense ganes de sortir, allunyant-se dels amics.... Per això és molt important aturar el que t'està passant. La única manera d'aturar-ho és parlar amb els pares per a que t'ajudin a controlar aquesta preocupació. Sé que pot ser difícil parlar amb ells del que t'està passant, per això t'envio molts ànims, per a que trobis el moment de parlar amb ells, ja veuràs com fan tot el possible per ajudar-te a estar bé. Ànims i un petó molt gran!