El consultori

Bona tarda, porto tres mesos amb un noi i tot va anar superbé el primer mes. Vam anar força ràpidament (conèixer la seva família i amics), però a mi no m'importava, estava molt còmoda. La cosa és que va estar un segon mes molt neguitós per un tema personal i jo pensava que era amb mi, vaig començar a sentir-me insegura (en el passat havia estat amb nois que feien el mateix i de cop em deixaven), però ho vam parlar i no era per mi. Ara que jo torno a sentir-me més segura de mi mateixa, no puc evitar pensar que realment no m'estima (ell m'ho va dir al mes), que li agrado, però crec que ell pensa que va precipitar-se. És un noi maquíssim i sempre que és necessari parlem les coses. Jo no puc evitar sobre pensar que no durarà i que em deixarà (diu que no podem saber quant durarà i que hem de tocar de peus a terra) i sé perfectament que és veritat, però penso que m'ho diu per preparar-me perquè no està segur. Odio sentir-me així d'angoixada tota l'estona i tant de temps, porto així dos mesos, no puc més. Cada vegada que em relaxo apareix una altra cosa que em fa autosabotejar-me: penso que no em diu de veure'ns (li he comentat perquè soc jo la que ho diu normalment, diu que no s'havia adonat, però és que ell també m'inclou a tots els plans que pot i ens veiem cada setmana un o dos cops), penso que no vol veure'm ve després de la feina, em truca quan sent que no estic bé per parlar, la seva família em convida a sopar amb ells, i moltes coses més. Ell no és massa afectuós, però jo veig les coses que fa i diu. El que passa és que em sobta perquè les primeres setmanes sí que ho era i molt, i jo soc molt afectuosa. No sé com controlar aquesta angoixa constant i arribar a creurem`que realment vol estar amb mi. Jo li vaig demanar sortir oficialment fa un parell de setmanes; tot i això, li vaig dir que m'agradaria que ell també m'ho demanes, i m'ha dit 2 cops que li fa il·lusió fer-ho. Potser quan m'ho demani em sentiré més segura, encara que sé que no canvia res?

Hola, consultora!

Gràcies per escriure’ns!

És molt habitual tenir inseguretats respecte a la parella quan en el passat t’han fet mal, t’han mentit o t’han deixat d’estimar. Tot i que el teu cervell pensi que tornarà a passar i això li faci moltíssima por, no vol dir que hagi de passar. A vegades, el subconscient ens juga males passades i ens adverteix de coses que encara no han passat. És l’instint de supervivència innat que tenim els humans.

És veritat que no sabem del cert quant durarà aquesta relació, però preocupar-te contínuament perquè creus que ell ja no està enamorat provoca un estrès que pot arribar a ser molt angoixant.

Potser el treball no està tant a pensar que «no em deixarà mai», ja que no ho sabem, sinó a treballar el pensament de «si ha de passar, passarà». Amb això em refereixo que, si mai ho deixeu, serà el moment de passar-ho malament, però fins que no arribi aquest moment, patir per alguna cosa que no ha passat és un desgast d’energia brutal.

Parla amb ell tant com puguis d’aquest tema, digues-li que tens por i que segurament és per les teves relacions del passat. No perquè ell hagi de canviar res, sinó per poder expressar com et sents i, d’aquesta manera, anar agafant confiança a poc a poc.

Espero haver-te ajudat una mica.

Una forta abraçada.

La María Gisbert t'ha moderat el missatge amb el suport de l'Estrella Dorca, psicòloga experta en joves.



Moltes gràcies per la teva consulta!