El consultori

hola tinc casi 15 anys, i ja fa uns dos anys que em sento malament amb el meu cos pero fara cosa de dos mesos que he començat a menjar menys, contar calories i quan tinc la oportunitat, fer esport o exercicis a casa. per exemple, els ultims dos dies he menkat unes 650kcal per dia, i usualment menjo unes 750-900. pero hi ha dies (com avui) que a la hora de dinar em poso a menjar molt, em pasa cada una semana o una mica mes. osigui, dino i despres em menjo uns cereals, un iogur, una llesca de pa, una mica de coca, etc i sento com que no puc parar i menjo mes i mes i mes. aquests dies quan em passa aixo, deixo de contar les calories i ho registro com a “atracon” en comptes de posar un numero com cada dia. quan em pasa aixo, normalment compenso el doa seguent menjant menys, fent esport, o algo. cada cop tinc in limit mes baix de calories, abans estava contenta amb menys de 1000, despres menys de 900, despres de 800 i ara gaire mes de 750 em sembla fatal. em noto mes debil, cansada mentalment i fisicamrnt, irritable, m ha baixat la regla casi dos semanes abans, noto mes fred… ames, com si aixo no fos prou, em tallo. tinc una app per registrat quant porto sense i intentar parar, pero un cop portava 8 dies i vaig tornari. avui sera el segon dia sense tallarme. apart, estic cansada de tot i del institut, vull mudarme a un altre pais i menjar coses bones, passejar per els camps, i tenir animals i ina feina que m agrada no em vull suicidar pero m agradaria desapareixre sense dolor i sense causar dolor a ningu. un amic meu sap que em tallo desde fa pocs dies i intenta que pari, com ja intento jo estic cansada de tot les calories controlen els meus pensaments sempre acabo pensant en calories pesava casi 53kg, la semana pasada 50.8kg i ara torno a pesar casi 52kg. (medeixo 165cm) no se que fer moltes gracies ❤️

Hola, bonica! ❤️

Primer de tot, moltes gràcies per escriure'ns i explicar-nos com et sents. Imagino que no deu ser gens fàcil posar en paraules tot el que estàs vivint, i m'agradaria que sabessis que has fet un pas molt important compartint-ho amb nosaltres.

Pel que expliques, fa temps que ho estàs passant malament amb el teu cos i, últimament, sembla que el menjar, les calories i l'exercici estan ocupant cada vegada més espai en els teus pensaments. Ha de ser molt esgotador viure amb aquesta preocupació constant i sentir que cada vegada necessites controlar més el que menges.

M'agradaria explicar-te una cosa important: quan restringim molt l'alimentació, el nostre cos pot reaccionar fent-nos sentir molta més gana i una necessitat intensa de menjar. Per tant, aquests moments que descrius en què sents que no pots parar de menjar poden estar relacionats amb la restricció que estàs fent. No són una falta de força de voluntat ni volen dir que hagis fet res malament. El teu cos necessita energia per funcionar, especialment en una etapa de creixement com la teva, i no has de castigar-lo ni compensar el que has menjat.

També em preocupen alguns dels senyals físics que comentes, com el cansament, la debilitat, el fred o els canvis en la menstruació. Són senyals que cal prendre seriosament i que ens indiquen que és important que un professional sanitari pugui valorar com estàs al més aviat possible. No cal esperar que la situació empitjori per demanar ajuda.

D'altra banda, m'ha cridat especialment l'atenció quan expliques que t'estàs fent mal i que, tot i que no vols morir, de vegades t'agradaria desaparèixer. Em sap molt greu que estiguis patint tant. A vegades, quan el malestar emocional és molt intens, podem sentir que necessitem escapar de tot el que ens està passant. Però no mereixes haver de gestionar tot aquest patiment sola.

M'agradaria animar-te a parlar el més aviat possible amb una persona adulta de confiança. Pot ser algú de la teva família, un professor o professora, l'orientadora de l'institut o qualsevol adult amb qui et sentis segura. Entenc que pot fer por explicar-ho, però és important que algú del teu entorn sàpiga què t'està passant i pugui acompanyar-te a buscar ajuda professional. Si et costa trobar les paraules, fins i tot pots ensenyar-li el missatge que ens has escrit.

També vull dir-te que el fet que hagis tornat a fer-te mal després de vuit dies no esborra l'esforç que havies fet. Deixar de fer-se mal pot ser un procés difícil i no has d'afrontar-lo tota sola. Si en algun moment sents que podries tornar-te a fer mal o que no estàs segura, busca immediatament la companyia d'un adult. Si tens pensaments de fer-te mal greument, truca al 112 o demana ajuda al 061, un equip de psicòlegs et podrà oferir ajuda i suport. 

Des de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) ens agradaria poder-te acompanyar. Disposem d'un servei gratuït d'atenció i orientació, on podem escoltar-te, ajudar-te a entendre què t'està passant i orientar-te perquè puguis rebre l'ajuda especialitzada que necessites. També podem assessorar la teva família perquè sàpiguen com acompanyar-te.

Pots contactar amb nosaltres al 93 454 91 09 o escriure'ns a consulta@acab.org. Ens agradaria molt que ens truquessis, si pot ser acompanyada d'un adult de confiança, perquè puguem parlar amb més calma.

I, abans d'acabar, m'agradaria recuperar una cosa molt bonica que has dit: que t'agradaria viure en un lloc tranquil, passejar pels camps, tenir animals i una feina que t'agradi. M'alegra que puguis imaginar-te un futur amb coses que et fan il·lusió. Mereixes poder gaudir d'aquestes petites i grans coses, sense que el menjar, les calories o el malestar ocupin tant d'espai a la teva vida.

T'enviem una abraçada molt gran i esperem que et puguis posar en contacte amb nosaltres ben aviat. ❤️

La María Gisbert t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!