El consultori

Bones! Faig la consulta perquè tinc un dil·lema moral que últimament m'està angoixant. Ja fa uns anys em vaig fer amiga d'una dona de la feina que em dobla l'edat. Seguim sent companyes de feina, som amigues i sovint estic inclosa també a la seva vida familiar. La qüestió és que al principi vaig desenvolupar una mica de dependència cap a ella, i poc a poc, ho he pogut gestionar. Part de la solució va ser parlar amb ella, que va dir-me que ja ho sabia i que no em deixaria d'estimar. Amb molta feina (anar a teràpia) i la seva comprensió i ajuda, he pogut ser totalment independent. Havent passat això, cada cop la nostra amistat s'ha anat fent més gran, segura i multifàcetica. I suposo que desidealitzar aquella primera versió seva i veure'm més immersa en la seva vida m'ha fet adonar-me que el que creia que era només "obsessió" o "admiració" és potser un amor més profund i no sabria dir si potser enamorament. Perquè quan la veig somriure i fer el tonto moro de tendresa i voldria abraçar-la eternament. O sovint som a la feina i em quedaria empanda mirant-la... El problema és que de vegades tinc fantasies sexuals amb ella i la seva parella. Primer ho vaig somiar i després em van començar a venir pensaments. Això em genera vergonya i molta culpa perquè són pensaments que crec que no hauria de tenir. No actuaré respecte aquests pensaments, està claríssim, però em sento fatal. És normal? Sóc mala persona o només em sento així? Gràcies per tota la feina, espero la vostra resposta!

Hola,

Gràcies a tu!

Que bé que hagis pogut fer tot aquest procés per desidealitzar aquesta noia per sentir-te més independent i segura! I entenem que alhora això us hagi pogut fer tenir un vincle més fort.

Amb relació a la pregunta que ens fas, és completament normal i habitual tenir fantasies i desitjos cap a persones o situacions que són prohibides, moralment incorrectes o que realment no volem que passin. Inclús el fet que “no es pugui” o sigui incorrecte, pot provocar més desig.

És molt important diferenciar la fantasia de la realitat. Tal com dius tu, el que desitgem moltes vegades no és el que volem que passi o que podem fer. És molt important fer aquesta diferenciació, ja que la fantasia no et defineix ni et fa mala persona. Ara, si aquesta fantasia es converteix en obsessió, et provoca molt malestar o et limita en el teu dia a dia, llavors sí que és important demanar ajuda a algun professional.

El món de la fantasia és il·limitat, i si és d’una forma sana és divertit poder jugar a recrear situacions imaginàries que saps que mai experimentaràs de forma real, però que les sensacions poden ser molt reals mentres les experimentes. Donar-li joc no et fa mala persona, has de valorar per tu fins a quin punt et fa estar tranquil·la o no tenir aquestes fantasies si llavors has de veure aquesta noia a la feina. 

Tenim més control sobre el nostre pensament del que pensem, per tant d’igual forma que pots donar joc a aquesta fantasia, pots decidir portar la teva atenció en alguna altra fantasia per distreure’t amb una cosa diferent.

Gràcies per la consulta i una abraçada!

La María Gisbert t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!