El consultori

Hola, tinc 13 anys,faur rugby,ciclisme y calistenia i em veig molt gordo,amb aquest cos ninguna noia vol surtir amb mi pq diuen q soc molt gordo,que no estic fort i estic cansat. Hi han molt dies q arribo a casa i no tinc ganes de res,nomes de plorar

Hola! 

Primer de tot, moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos com et sents. No és fàcil posar en paraules el que sents, i has fet un pas molt valent.

Primer de tot, vull dir-te una cosa important: fas rugby, ciclisme i calistenia. Això vol dir que tens un cos que es mou, que treballa i que s’esforça molt. A més, estàs en plena etapa de creixement, i als 13 anys el cos canvia a un ritme i d’una manera diferent en cada persona. Que et vegis “poc fort” no vol dir que ho siguis. Quan estem tristos o ens sentim jutjats, el mirall tendeix a mostrar-nos una imatge més dura que la real.

Sobre els comentaris que reps: és molt dolorós sentir comentaris sobre el teu cos, i entenc que et facin mal. Però aquests comentaris diuen molt més de la immaduresa d’aquestes persones que del teu valor. A aquesta edat molts adolescents parlen dels cossos dels altres sense pensar en l’impacte que tenen. El teu valor com a persona no depèn de com et vegin els altres, ni de si algú vol sortir amb tu ara mateix. Les relacions valuoses es construeixen amb gent que et respecta tal com ets.

També m’agradaria parlar d’una cosa que dius al final, i que per a mi és el més important del teu missatge: que molts dies arribes a casa sense ganes de res, només de plorar. Pot ser que estiguis carregant molta tristesa, i mereix ser escoltada de debò. 

Per això et proposo diverses coses:

Parla amb un adult de confiança, com els teus pares, un familiar, el professor o el tutor de l’escola, o el psicòleg del centre. Pots explicar-los el mateix que ens has escrit a nosaltres. No cal que sàpigues exactament què et passa ni com explicar-ho, amb dir “m’he sentit molt trist últimament” ja és suficient; el més important és que no hagis de passar per aquesta situació tot sol. També et podria anar bé parlar amb un psicòleg o psicòloga que t'ajudi a entendre com et sents i a trobar maneres de sentir-te millor. I si els comentaris dels companys persisteixen també explica’ls-hi.

També és important que, amb tant esport, mengis i descansis bé, i que ningú et faci sentir que has de canviar el teu cos per a que es vegi de certa manera.

Intenta, mentrestant, rodejar-te de gent que et faci sentir bé: companys de rugby, amics que t’estimin pel que ets. I si pots, evita comparar-te amb els altres o amb imatges que veus a les xarxes socials, perquè sovint no són reals.

I si en algun moment la tristesa és tan gran que et ve el pensament de fer-te mal o de no voler seguir, digues-ho de seguida a un adult o truca al 024 o al 116 111 (Fundació ANAR, per a infants i adolescents). No estàs sol.

I, sobretot, volem recordar-te que el teu cos és molt més que la seva aparença i no necessites canviar-lo per merèixer que t'estimin i et tractin bé. Mereixes sentir-te bé amb tu mateix, i hi ha gent que t’ajudarà a aconseguir-ho. 

Una abraçada molt forta

La María Gisbert t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!