El consultori

estic preocupada per els meus estudis, bno, la meva vida en general, però, d'ençà que vaig començar 1r de Batxillerat sento que he decaigut moltíssim en quant a la meva motivació a l'hora d'estudiar, he perdut la curiositat, no tinc hàbits d'estudi, he vist que la resta de gent ha fet el contrari, a la ESO era una vaga de merda i al batxi i ara a la uni ha fet canvi de xip i sento que sóc el contrari, el temps se'm està menjant, ja sóc major d'edat i no sóc responsable, no deixo de procrastinar, tinc por de tot i no faig res, i sempre estic frustrada però no canviïo la puta situació, i al final provoco ansietat a la gent del meu entorn, la meva germana, els meus pares, etc. la veritat no tinc una pregunta en concret, estic bé però tinc això de escollir el plaer a curt plaç i sento que al futur ho tindré malament, i ja sóc major d'edat, no dependeixo de ningú, sempre he sigut una noia exemplar en comportament i just quan tinc 18 es quan penso en la adrenalina de sortir de festa, fer gamberrades, cagar-la en el que sigui sense por a l'éxit, però, a la vegada sento que no em puc arriscar pq ja sóc adulta, he de pensar el q faig, a qui voto, com tinc la targeta de crèdit, ns, etc. però ara em fa mandra, estic cansada, hi ha moments, com ara mateix que escric, que estic trista, que penso que què passaria si algún dia m'anés, corregués lo més lluny possible, deixant tot enrere, si realment vull viure així sent procrastinadora, ja que, a vegades penso q ns si podré superar la tonteria i posar-me enserio a treballar pel meu futur, encara q si q sé q ho puc fer, però esq ns pq ho faig això, sempre és el mateix cicle, és com si m'he desgastat, ns, merci per llegir, tant de bo respongéssiu :D

Hola, consultora!

Gràcies per escriure’ns!

Sembla que estàs passant per una temporada en què et sents estranya, en què coses que feies abans ja no tenen tant sentit o ja no et surten.

El que et puc dir és: permet-te estar desmotivada i trista. Forma part de la vida i molts cops apareix per fer-nos reflexionar. Pel que dius, ara que ets major d’edat et comencen a preocupar certes coses que abans no et preocupaven, però, alhora, sents que no estàs treballant prou pel teu futur.

Veig molta preocupació referent a com t’estàs comportant, com si el que fas no fos suficient. El meu consell és que pensis en etapes. Ara potser estàs en una etapa que necessitaves transitar, potser t’estàs transformant per dins, però només són suposicions, ja que a través de la pantalla i tan sols amb uns paràgrafs no puc saber gaire més de tu.

Quan la motivació desapareix, podem tirar de constància i ordre per assolir objectius. Posa’t un horari o unes tasques per complir cada setmana, sense pressió per fer-ho tot perfecte, ja que la procrastinació s’alimenta del perfeccionisme. Millor fer-ho encara que no estigui perfecte que no fer-ho.

També és important que parlis del tema amb la gent que estimes i en qui confies. No cal passar per aquest moment sola. A vegades va bé deixar-se ajudar o simplement desfogar-se.

Espero haver-te ajudat!

Una abraçada,

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de l'Estrella Dorca, psicòloga experta en joves.