El consultori

m'estava provant roba i esq tot em queda fatal no em sento res guapa sense maquillatge i no tinc cintura, no tinc res bonic al meu cos i veig coses boniques a tot el món menys en mi, i la meva mare no em vol comprar més roba perquè diu q ja tinc mil pantalons, però no m'agraden res i em sento tan buida i tan sola i res em posa feliç de veritat i ningú ho entén q jo només vull viure i no sobreviure q és el q porto fent des de fa molt i no puc més

Hola,

Gràcies per escriure i explicar com et sents. Em sap greu que estiguis passant per un moment així. Pel que expliques, sembla que avui provar-te roba ha estat com el detonant de moltes coses que ja portaves a dins. Quan ens sentim malament, és fàcil que la mirada que tenim cap a nosaltres es torni molt més crítica i que acabem fixant-nos només en allò que no ens agrada, mentre que en els altres ens resulta molt més fàcil veure coses boniques.

Quan ens mirem i pensem “no tinc res bonic”, és fàcil sentir que simplement estem descrivint la realitat. Però aquests pensaments no són fets. Són la manera com ens estem veient en aquell moment, i aquesta mirada pot estar molt condicionada per com ens sentim, per les comparacions que fem o per les exigències que tenim cap a nosaltres mateixes. De fet, tu mateixa expliques que ets capaç de veure coses boniques en tothom menys en tu. Potser el problema no és que en tu no hi hagi res bonic, sinó que ara mateix et costa molt mirar-te amb la mateixa amabilitat amb què mires els altres. Quan la nostra autoestima està baixa, podem arribar a mirar-nos des d’un lloc molt exigent i poc amable. 

Treballar l’autoestima no consisteix a mirar-te al mirall i obligar-te a pensar que ets guapa. Pots començar per una cosa més petita: intentar no convertir cada cosa que no t’agrada en un atac contra tu mateixa. Quan aparegui un pensament com “tot em queda fatal” o “no tinc res bonic”, prova a preguntar-te si parlaries així a una amiga que estigués passant pel mateix. Si uns pantalons no t’agraden com et queden, són uns pantalons que no et fan sentir còmoda, no una prova que el teu cos estigui malament. I si un dia no et trobes guapa, pots intentar passar de “soc horrible” a “avui m’està costant agradar-me”. Pot semblar un canvi petit, però la manera com ens parlem importa molt.

També et proposaria un exercici: durant uns dies, intenta apuntar cada nit tres coses de tu que t'agradin i que no tinguin res a veure amb el físic. No cal que siguin grans qualitats. Pot ser haver fet riure una amiga, haver escoltat algú, alguna cosa que se’t dona bé, haver-te atrevit a fer alguna cosa que et feia por o simplement alguna cosa que t’agrada de la teva manera de ser. L’objectiu és anar recordant al teu cervell que la pregunta “soc prou guapa?” és només una part molt petita de tot el que ets.

I els dies en què et trobis especialment crítica amb el teu cos, intenta no quedar-te molta estona davant del mirall buscant defectes, provar-te una peça rere l’altra o comparar-te amb altres persones o amb imatges de xarxes socials. Quan entrem en aquest bucle, normalment no trobem la resposta que buscàvem: cada vegada trobem més coses per criticar.

Però hi ha una part del teu missatge que em preocupa més que la roba. Expliques que et sents buida i molt sola, que res et fa feliç de veritat i que fa temps que sents que estàs sobrevivint en lloc de viure. Quan portem molt de temps sentint-nos així, no hauríem d’haver d’esperar a estar encara pitjor per demanar ajuda. M’agradaria que poguessis compartir amb algú de confiança aquesta part del que estàs sentint. Si no saps com començar, pots fer-ho exactament amb les paraules que has utilitzat aquí.

I precisament perquè has acabat el missatge dient que “no pots més”, si en algun moment això significa que tens pensaments de fer-te mal, demana ajuda en aquell mateix moment i no et quedis sola. Pots trucar a la línia 024 o, en una situació d’emergència, al 112. També pots escriure per WhatsApp a Obro Feel (680 354 155), un servei de suport emocional per a adolescents i joves.

No cal que demà et miris al mirall i de sobte t’agradi tot el que veus. Potser, de moment, l’objectiu pot ser més senzill: començar a tractar-te una mica menys com una enemiga i una mica més com tractaries algú que estimes.

Gràcies per haver compartit amb nosaltres com et sents. I si un altre dia necessites tornar-nos a escriure, aquí estarem per escoltar-te i ajudar-te en tot el que puguem

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!