El consultori

Hola, una amiga m'ha recomenat aquesta página, per poguer parlar-ne amb pscolags, aveure per on començo, els meus pares están separats, y la meva mare te una parella, y actual ment está vivint amb ell, vivim, la meva mare, la meva germana gran, la parella de la meva mare, y no en aquella casa, y fa un mes o aixins, pero adelantar, la parella de la meva mare, es diu Germán, pues el Germán ens tractabe sense cure, y cuan s'enfadaba ens cruzaba a mí, y a la meva germana, y lo pitjor esq la meva mare siempre estaba devant de las discusiones, y no fella res, absolutament no deia res, no ens defenia, y no ens ajudaba, y bueno fa un mes i migt vem tindre una discusió, q tractabe de q el Germán, ens va començar a dir a mí y a la meva germana, q nomes haoriem de menjar com a maxim 1200 calorías al día, y q teniam q baixar de pes, y no Ho entenia, perq jo crec q pesar 56kg y medir 1,64 está be, pero nose, el comentari ha estat present en cada menjar, y no PUC menjar be sense q después m'entri culpa, o no mengui res duran tot el día fins la tarda/nit, y tambe si he de menjar si o si, a vegades q noto q m he menjat tot el plat, avants de mitga hora en faig vomitar, y siempre per culpa de aixo ESTIC tot el día o maregada y q em fa mal el cap, y avants de aixó ja había tingut problemas amb el tema de les autolesions, y no se q fer amb la meva vida, ja no li trobo un sentít coherent per seguir viva, y sería tot, gracies, y perdón per molestar

Hola,

Primer de tot, gràcies per haver-nos escrit i, si us plau, no demanis perdó: no estàs molestant en absolut. Imagino que no ha de ser gens fàcil posar per escrit tot el que estàs vivint, i m’alegra que la teva amiga t’hagi parlat d’aquest espai i que t’hagis animat a fer aquest pas.

El que estàs vivint és molt difícil de sostenir, especialment quan passa en un espai on hauries de poder sentir-te segura i acompanyada. Els comentaris repetits sobre el teu cos, el teu pes o el que hauries de menjar poden acabar afectant profundament la manera com et relaciones amb el menjar i amb tu mateixa. És comprensible que tot això t’estigui generant culpa, por i molt de malestar. Aquests comentaris no defineixen el teu cos ni el que necessites, i no has de donar-los per certs ni afrontar sola tot el que t’estan fent sentir.

Em preocupa especialment el que expliques sobre com tot això està afectant la teva relació amb el menjar. Sentir culpa després de menjar, passar moltes hores sense menjar o provocar-te el vòmit són senyals que indiquen que estàs patint. Aquestes conductes poden aparèixer en moments de molt malestar, però poden tenir conseqüències importants tant per a la teva salut física com emocional. No cal esperar que això vagi a més per demanar ajuda. A més, els marejos i el mal de cap que descrius són símptomes que és important no ignorar, i seria recomanable que poguessin ser valorats per un professional sanitari.

Pel que fa al menjar i al teu cos, intentaria que no et quedessis atrapada en la pregunta de si el teu pes “està bé” o si hauries de pesar més o menys. El teu cos necessita alimentar-se, i cap comentari d’una altra persona sobre el teu aspecte determina quant mereixes menjar. Ara el més important no és canviar el teu cos, sinó cuidar-te i recuperar una relació amb el menjar en què no hagis de viure amb aquesta por i aquesta culpa.

També vull aturar-me en una cosa molt important que has dit: que ja havies tingut problemes amb les autolesions i que ara no trobes sentit a la vida. Quan fa temps que estem patint i ens sentim molt desbordades, pot passar que costi trobar sentit a continuar o imaginar que les coses poden arribar a ser diferents. Però sentir-te així ara parla del malestar que estàs vivint, no del fet que no hi hagi una sortida. Hi ha persones que poden ajudar-te a estar millor, i mereixes rebre aquest suport i no haver de passar per tot això sola.

Per això, és molt important que puguis explicar a una persona adulta de confiança el que ens has explicat aquí, tant el que està passant amb el menjar com les autolesions i aquests pensaments. Pot ser un familiar, algú de l’institut, el teu metge o metgessa de capçalera o qualsevol persona amb qui et sentis segura. No cal que trobis les paraules perfectes. Fins i tot pots ensenyar-li el missatge que ens has escrit si explicar-ho en veu alta et resulta més difícil. I si la primera persona a qui ho expliques no t’escolta o no et dona l’ajuda que necessites, continua buscant-ne una altra.

Si en algun moment aquests pensaments es fan més intensos, tens ganes de fer-te mal o sents que podries estar en perill, si us plau, demana ajuda en aquell mateix moment. Pots trucar a la línia 024, que és gratuïta, confidencial i està disponible les 24 hores. Si es tracta d’una situació d’emergència, truca directament al 112. També pots contactar amb Obro Feel (680 354 155), un servei de suport emocional per a adolescents i joves a través de WhatsApp, gratuït, confidencial i disponible les 24 hores. Pot ser una opció si et resulta més fàcil començar explicant per escrit el que t’està passant.

Vull que et quedis amb una última cosa: el que t’està passant ara pot fer que tot sembli molt fosc i que sigui difícil imaginar que les coses poden ser diferents. Però no has de saber ara mateix com solucionar-ho tot ni trobar un sentit a tota la teva vida. Ara mateix, el següent pas pot ser simplement deixar que algú t’ajudi a passar aquest moment i començar a cuidar tot aquest patiment.

Gràcies per haver-nos-ho explicat. Escriure aquest missatge ja ha estat una manera de demanar ajuda, i és important que aquesta ajuda pugui continuar també fora d’aquí, amb persones que puguin estar al teu costat i cuidar-te de prop

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!