El consultori

Hola. Primer de tot, moltes gràcies per la vostra feina, de veritat. Jo no puc més. És un tema que em ralla massa cada dia. Jo ara tinc 15 anys i doncs estic en una edat que ja em lio amb nois i tal (no he fet res més que liar-me) I doncs la meva preocupació és que se que algun dia o altre arribarà el moment de fer alguna cosa més (i no ho negaré, jo vull). La cosa és que tinc moltíssima inseguretat de les meves parts íntemes. Els pits per exemple, a part de que la forma i la mida petita no m’agraden la inseguretat més gran és que tinc els mugrons invertits. Se que es poden operar però no se si la edat mínima es amb 18, i jo no vull esperar fins al 18. Perquè no només es pels nois, també és perquè no em despullo ni a davant les meves amigues perquè em fa massaa vergonya. I elles totes tenen uns pits molt bonics. Després també, la meva vulva la veig diferent a totes. He revisat webs com la vulvagallery i tal, i si que m’ajuden, però la inseguretat hi continua sent igual. Em fa tanta por que em fassin dits o algo, perquè no ho se, la meva vulva té com els llavis més grans i també els menors n’hi ha un com més llarg i arrugat, no ho sé, lleig. Però esque jo vull que em facin dits i tot, perquè realment lligo molt i m’agradaria fer alguna cosa més que lio. També es una cosa que em limita molt quan em parlo més seriament amb algun noi. Perquè no paro de pensar que algun dia hauriem de fer algo més.

Hola, moltes gràcies per escriure’ns i per explicar-nos com et sents amb tanta sinceritat. Entenc que és una situació que et genera molt malestar, sobretot si, com expliques, hi penses cada dia.

Primer de tot, és important saber que els cossos són molt diversos. Els mugrons invertits poden ser una variació normal del cos i poden aparèixer en un pit o en tots dos. De la mateixa manera, la mida i la forma dels pits poden ser molt diferents d’una persona a una altra. Amb la vulva passa el mateix. És molt habitual que els llavis interns sobresurtin més que els externs, que un sigui més llarg que l’altre o que tinguin formes i textures diferents. No existeix una única manera en què hagi de ser una vulva. 

Has fet bé de buscar recursos que mostrin aquesta diversitat, tot i que també és comprensible que saber-ho no faci desaparèixer automàticament la inseguretat. A vegades podem saber racionalment que una característica del nostre cos és normal i, tot i així, continuar sentint-nos insegures. Quan ens comparem amb altres persones, a més, acostumem a fixar-nos molt més en allò que no ens agrada de nosaltres mateixes.

També és important recordar que no sempre podem saber com se senten els altres amb el seu propi cos. Tu pots mirar les teves amigues i pensar que tenen uns pits molt bonics o que estan segures amb el seu cos, però elles també poden tenir inseguretats que tu no veus. Si tens confiança amb elles i et ve de gust, parlar-ne pot ajudar-te a veure que moltes de les preocupacions que tenim sobre el nostre cos també les comparteixen altres persones.

Pel que fa al que comentes sobre operar-te, és important tenir en compte que als 15 anys el cos encara està en procés de desenvolupament i pot continuar canviant. A més, quan una part del cos ens genera tanta inseguretat, modificar-la no necessàriament fa desaparèixer el malestar que sentim envers la nostra imatge. Per això, abans de pensar a canviar el teu cos, crec que seria important poder treballar aquesta inseguretat. Si els mugrons invertits et generen alguna molèstia física o tens algun dubte sobre el seu desenvolupament, sí que pots consultar-ho amb una professional sanitària perquè pugui valorar-ho.

Respecte a la intimitat, és totalment comprensible que tinguis curiositat i ganes de descobrir la sexualitat i, alhora, sentis inseguretat amb el teu cos. Una cosa no invalida l’altra, i no necessites sentir-te 100% segura ni que t’agradi absolutament tot del teu cos per poder compartir moments d’intimitat amb algú. Però tampoc has de fer res perquè sentis que, després d’haver-te liat amb algú, “toca” fer un pas més. El més important és que qualsevol pas que facis sigui perquè tu en tens ganes, et sents segura i pots decidir en tot moment què vols i què no vols fer. I, si en algun moment deixes d’estar còmoda, sempre pots canviar d’opinió o parar, encara que inicialment hagis dit que sí.

Entenc també que una de les pors que hi pot haver al darrere és pensar què pensarà l’altra persona quan vegi el teu cos. No podem saber com reaccionarà una persona concreta, però una relació íntima sana no hauria de consistir a jutjar si els pits o la vulva de l’altra persona encaixen en un model determinat. Estàs compartint un moment d’intimitat amb algú, no passant cap examen físic.

Com que expliques que aquesta inseguretat et preocupa cada dia i fins i tot condiciona algunes situacions i relacions, et podria anar bé compartir-ho amb una persona adulta de confiança i, si és possible, amb una professional que et pugui ajudar a treballar la imatge corporal i l’autoestima. També pots acudir a serveis de salut sexual per a joves, com el Sexe Joves, on podràs plantejar aquests dubtes en un espai segur i sense judicis.

I recorda que pots tornar a escriure’ns sempre que ho necessitis. El fet que ara hi hagi parts del teu cos que et costi acceptar no significa que sempre t’hagis de sentir així. Aprendre a mirar-nos amb més respecte i menys exigència també és un procés.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!