El consultori

Hola, bon dia, soc la noia de l'anterior consulta de suport emocional a la parella. Vaig poder parlar de com em sentia el passat cap de setmana de manera breu. Li vaig explicar com em feia por que se'n penedeixis que d'haver-me dit que m'estimava o que jo li hagués deixat d'agradar, però no m'ho digués, en notar-lo menys afectuós. Només portem dos mesos i sento que és normal que quan no estàs del tot bé no estiguis "a tope", però m'angoixa molt que no tornem a estar com avanç. Ell era molt intens el primer mes i d'una setmana per l'altre va canviar (com vaig explicar a la consulta anterior, ho vam parlar i jo no era el motiu i m'ho va esclarir tot perquè no vol que ho passi malament). La cosa és que sí que ho estic passant malament. En aquesta època que tot hauria de ser molt maco (sé que no tot sempre és perfecte), estic amoïnada tota l'estona per ximpleries com que no em posa emojis afectuosos o stikers, no em diu "amor" ni res semblant. Sé que és una cosa que podria comentar-li, però com ja li vaig dir em fa por ser massa intensa i sento que em limito. També passa que la gran majoria de vegades que hem quedat és amb més gent: amistats dels dos o família. Arriba un punt que no sé si és perquè no vol quedar a soles (únicament hem quedat a soles per esmorzar) o que també és veritat que ha coincidit que eren situacions amb més gent i les dues que vaig proposar de veure'ns em va dir d'afegir a més persones (amistats meves, crec perquè li vaig comentar com n'era d'important per a mi que ens portessin bé, ja que en el passat amb altres parelles no havia estat així). És una cosa que podria comentar amb to de broma i amb despreocupació ("Ei m'agrada molt quan quedem i els plans que hem fet amb la nostra gent, m'agradaria també quedar tu i jo a soles, i en cas després ajuntar-nos amb la resta, així ens coneixem més tots dos com a parella"). Però el fet que ell no estigui del tot bé, no vull ser una càrrega més, però necessito sentir que estic sortint amb algú i no amb un amic. Així em costa molt saber si realment vol una relació amb mi, tot i que com he esmentat al principi vam parlar el cap de setmana passat i ell em va dir "espero que això que tenim duri molt de temps". Sento que cada vegada que em relaxo busco una altra cosa per embogir. Les meves amistats em diuen que ho parli amb ell que no hi haurà cap problema, fins i tot la seva germana (que es veu que ens diu el mateix als dos). Sé que ell li ha dit que amoïna atabalar-me, però ara mateix sento molt poc que siguem una parella quan mai quedem els dos sols o tenim moments íntims per conèixer-nos com a parella. No sé si ser directa i dir-li que necessito parlar-ho amb ell, o deixar-ho estar i veure com evoluciona tot el tema. Ell m'agrada molt i sé que no s'acabaria el món si no funciona, però vull intentar-ho, és una persona fantàstica i vull treballar les meves inseguretats i les coses que no funcionen de manera sana i responsable (sense tirar culpes i marcant el positiu). Disculpeu per la consulta tan llarga i amb tanta informació. Moltes gràcies per la feina que feu!