El consultori

Acabo de començar el Batxillerat científic i penso que no me’n sortiré. Porto tota la ESO treient 9 i 10 i ara sento que no arribaré ni al 5. Hi ha matèries comunes que no suporto des de que vaig començar a fer-les perquè no se’m donen bé i fins ara ho he portat el millor que he pogut memoritzant per “vomitar-ho” a l’examen, però és un fet, que aquest mètode ja no em funcionarà i tampoc puc prescindir de treure notes altes a tot perquè el que vull estudiar després demana gairebé un 13 a les PAU. A més hi ha altres coses que donava per sabudes però al tornar a començar m’he adonat que no recordo res perquè al meu antic institut no donàvem aquell contingut des de tercer de la ESO mentre que a altres escoles ho feien a quart. Intento no ser negativa i practicar, estudiar amb temps, entendre les coses, però de cop sento que tot se m’ha fet una bola i que la he cagat amb aquesta decisió i no puc evitar ser negativa respecte el meu futur. Ara mateix estic super perduda i no sé que fer amb la meva vida, perquè obviament no deixaré el batxillerat ara que l’he començat i a més, si l’abandonés em sentiría inútil per no haber sigut capaç (tot i que no té res a veure en el fons) Potser és perquè acabo de començar una nova etapa en un lloc nou i encara m’he d’adaptar, però sincerament, en fa molta por no valdre’m per aconseguir tots els meus objectius i això em dona ansietat i vergonya alhora, perquè no em reconec amb l’estudiant dels últims cursos.

Hola, consultora!

Gràcies per escriure’ns!

El que ens expliques és més comú del que sembla. Primer de batxillerat és una etapa a vegades complicada, ja que és més exigent que l’ESO. Les persones que estan acostumades a treure molt bones notes moltes vegades són molt exigents amb elles mateixes (no té per què ser un defecte, ja que és un tret que ajuda a esforçar-se i, per tant, a treure bones notes), però la cara B és que molts cops una pot sentir que, faci el que faci, no serà suficient.

Com molt bé has dit, acabes de començar. Per tant, aquestes pors a suspendre o a treure un 5 encara no són reals, sinó que són fruit de la teva imaginació. Tot i que vegis indicis que se’t pot fer una muntanya, encara no tens les notes per poder demostrar-ho empíricament.

Dius que les assignatures que menys t’agraden són les comunes, així que el batxillerat científic no és el problema, sinó les assignatures comunes que hi ha a tots els batxillerats.

Pots provar d’anar a classes de repàs per sentir-te més segura. Intenta portar al dia les matèries que et costin més, repassar una miqueta cada tarda i anar agafant confiança.

Si al final no acaba sortint bé, si suspens o si no treus el 13 que necessites per entrar a la carrera que t’agrada, ja buscaràs alternatives: fer un grau superior, tornar-te a presentar a les PAU… Però aquestes són preocupacions futures. Quan arribi el moment, tindràs més clar què vols fer.

Mentrestant, pots intentar el batxillerat científic, ja que sempre ets a temps de deixar-lo i, com has dit, no passarà res si ho fas.

Molts ànims!

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca

Psicòloga Sanitària

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de l' Estrella Dorca, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!