El consultori

Bona tarda, gràcies per la feina que feu! Estic coneixent un noi i tot anava molt bé, fins fa unes setmanes que el vaig començar a notar més distant per missatge i una miqueta en persona. Ell mateix va treure el tema de com persones del seu entorn li havien dit que el sentien estrany i em va preguntar sí jo també. Vam parlar-ho i em va dir que no era per res que passés amb mi i que, tot i que ara mateix no se sent massa bé emocionalment, això no impedeix que vulgui seguir amb mi. Vam acordar tots dos d'anar una miqueta més lent, però la cosa segueix com sempre. Ha contactat ajuda psicològica per poder gestionar la situació. La cosa és que tot i que m'ho ha dit, jo sento que en realitat està ratllat amb mi o que està canviant d'idea amb el fet de tenir una relació (hem parlat "d'oficialitzar" més endavant, fet que no m'amoïnava fins ara). L'any passat vaig estar amb un noi molt tòxic que no volia oficialitzar i ara estic amoïnada que ell canvia d'idea i de cop em digui que ja no li agrado. Sé que és normal que quan algú està angoixat no estigui tant "a tope", però no puc evitar pensar que és alguna cosa amb mi i no vull fer que el seu problema giri entorn de mi. Ho vam parlar fins i tot amb un amic seu (tots 3) i es veu que està igual amb tothom. Vull poder estar al seu costat, però sento que ara em limito (carinyos, etc) per evitar que es ratlli i no em sento del tot còmoda o jo mateixa. També el fet d'estar amb algú amb responsabilitat afectiva i que parla les coses amb mi per evitar que em mengi el cap (no justificant que em tractes malament, sinó que em diu i demostra que no vol fer-ho malament explicant-me el que li passa), em sorprèn i em fa sospitar que em pot fer mal. Com evito que els traumes del passat m'afectin? Com puc ajudar-lo? Com em torno a sentir segura? Gràcies per tot.

Hola, consultora!

Gràcies per escriure’ns.

Primer de tot, no pots evitar que els traumes del passat t’afectin. Com a humans, l’instint de supervivència ens guia i, per poder sobreviure, la ment humana ha elaborat un mecanisme de memòria per evitar errors en el futur i no extingir-nos.

Per posar un exemple random, si un prehistòric es menjava una fruita de color lila i després tenia mal de panxa, la memòria i l’experiència li permetien recordar que aquella fruita li feia mal i, així, podia sobreviure.

El gran problema que tenim ara és que aquest sistema de supervivència continua activat i funciona igual amb totes les coses que ens passen (encara que no siguin de vida o mort). Per això dic que és impossible que no t’afecti el teu passat. Tot i això, es pot aprendre a tractar-ho i a suavitzar l’impacte emocional i les pors derivades d’experiències passades.

El primer pas ja el tens: saps que aquestes pors no venen d’ara, sinó de la relació passada. Per tant, un gran percentatge de la preocupació és fictícia i només està al teu cap.

Ara bé, hi ha proves “tangibles” que el noi està distant i estrany i, a més, ell ho confirma. Que un noi et parli dels seus sentiments és una green flag; que t’expliqui què li passa és una bona senyal. Pot estar mentint? Sí, però això ja no està a les teves mans. Quedarà confiar.

Perquè, si vius constantment amb la por que marxarà, el patiment que ja tens perquè ell està distant encara s’intensifica més.

Resumint: no pots controlar el que li passa a ell, però sí que pots provar de gestionar el que sents tu. Sempre que tinguis el pensament “em deixarà”, acompanya’l de: “Aquesta gran por que tinc és per tot el que m’ha passat i no és real”. També pots continuar pensant: “Pot ser que em deixi, però, si ho fa, ho hauré d’acceptar”.

Espero haver-te ajudat!

Molts i molts ànims, bonica. El millor que pots fer és intentar estar al seu costat quan ho necessiti i, sobretot, no oblidar-te mai de tu.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de l'Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!