El consultori

He començat 2n de l'ESO. Faig com si tot anés bé i la veritat esq tot em va malament. Put sonriure i riure pero per dins esic feta pols tota l'estona, em sento sola, MOLT insuficinet, que no tinc a ningú q de veritat pugui obrirme com necessito... I em costa no plorar a tot moment, vull tornar al psicòleg q anava i probablement ho faré pero em fa por no millorar pq no puc descriure el dolor q sento, sento q es queda curt. La veritat gran part de tot el dolor q sento es pq he perdut a la noia q era molt més q la meva novia. Era el meu espai segur i la meva felicitat i suposo q tenia molta dependencia i ara l'he perdut i no em trobo a mi mateixa, i ella es una persona de merda q m'ha fet MOLT de mal, pero igualment encara q sapiga q mai he de tornar amb ella es el que més vull fer pq estic molt perduda, la veig en tota Barcelona pq quedavem molt i tinc mil records per totes parts i em fa molt de mal pq ademés ella te una nova novia i es la 3a vegada q es repeteix l'història i es humillant q sigui tan estupida de perdonarla sempre. I no puc més. Nomes vull q s'acabi tot el dolor q sento pq em sento fatal. Ademes de que tinc la autoestima fatal, em sento super lletja comparada amb les altres noies, sento q no soc especial per a ningú i que ningú es fixaria en mi mai més. Sento q he perdut tota la meva ecencia i no se q fer. Es humillant estar així mentres ella esta amb una altra com si res. Gràcies per escoltarme i perdó per escriure tant ❤️

Hola! Moltes gràcies per explicar-m’ho tan bé i amb tanta sinceritat. I no demanis perdó per haver escrit molt. El que estàs sentint és important i mereix ser escoltat.

Pel que expliques, estàs passant per un moment molt dolorós. Vull dir-te que el fet de que ara et sentis sola, insuficient o que no et reconeguis no vol dir que hagis perdut qui ets. Estàs passant per una situació que fa mal i, quan patim molt, és fàcil que tot el que pensem sobre nosaltres mateixes quedi influenciat per aquest dolor.

També entenc que perdre aquesta noia et faci sentir que has perdut molt més que una parella. Pel que expliques, ella havia estat també una persona amb qui comparties molt i una part molt important del teu dia a dia. Per això ara no només estàs fent un dol per la relació: també estàs intentant reconstruir la teva vida sense aquella persona. I això necessita temps.

I una cosa molt important, haver-la perdonat altres vegades no et fa estúpida ni humiliant, tot el contrari, tu no has fet res malament i has actuat des de la voluntat, i la il·lusió, de construir junt amb ella. Probablement vas perdonar perquè l’estimaves, perquè volies que funcionés i perquè en aquell moment era el que necessitaves o esperaves. Ara pots començar a veure que estimar algú i que aquella persona et faci bé són dues coses diferents. I també pots estimar-la i, alhora, decidir que no vols tornar a una relació que et fa mal.

Tornar al psicòleg em sembla una molt bona idea, sobretot perquè no has de ser capaç d’explicar perfectament el que et passa perquè et pugui ajudar. Pots ensenyar-li exactament el missatge que ens has escrit. De fet, explica molt bé com et sents.

I, una cosa molt imporant també, que ella estigui amb una altra persona no diu absolutament res sobre el teu valor. No has deixat de ser única o especial perquè una relació s’hagi acabat. I tampoc necessites que una altra persona es fixi en tu perquè tu tornis a tenir valor. Tu ets valuosa ara i sempre, passi el que passi.

Una abraçada molt gran!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Sara Bujalance, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!