Holaa, us escric perquè des de fa anys tinc dubtes sobre la meva orientació sexual. Sóc conscient de que no és necessari posar-se etiquetes però d’alguna forma o d’altra, a mi em serveix per entendre’m i conèixer-me millor. El cas és que quan crec que sé suficient sobre mi, se’m capgira tot i honestament, em posa dels nervis no saber ni què és el que m’agrada a mi mateixa. Sempre es diu que és totalment normal no entendre’ns a aquestes edats perquè estem canviant constantment i aquestes coses, però se’m fa difícil no saber el suficient ni tan sols de mi. Des de fa anys sé que les noies si m’agraden, però el meu cap és un embolic quan es tracta de nois. Va per etapes. A vegades diría que sóc bisexual, però després quan hi penso no estic segura de si els nois m’agraden o no, perquè no em criden l’atenció en cap sentit i si hi ha algún, és un número ínfim davant l’infinit. Porto des dels 13 fent-me la mateixa pregunta i sembla un bucle etern que mai acabarà. Moltes gràcies per la vostra feina
Hola,
Gràcies a tu!
Entenem el que expliques, ja que sentir aquesta incertesa constant pot arribar a ser molt angoixant. En primer lloc, per rebaixar l’angoixa que et provoquen aquests dubtes, pots intentar pensar, anomenar o identificar totes les coses que sí que saps sobre la teva orientació sexual. Pots fer una llista i apuntar-hi totes les certeses que tens relacionades amb aquest tema, les coses que sí que saps segur.
En segon lloc, la bisexualitat és l’orientació sexual, afectiva i/o emocional cap a persones del mateix gènere i cap a persones d’altres gèneres, ja siguin masculines, femenines, no-binàries, fluides o amb qualsevol altra identitat, i no necessàriament de la mateixa manera, en el mateix grau ni de manera simultània.
Potser et podria ajudar llegir articles i informació on es parli de la bisexualitat. Tenir referents i informació sempre ens pot ajudar a sentir-nos més segures i amb confiança amb nosaltres mateixes. Et deixem aquí dos enllaços amb informació crítica sobre la bisexualitat, però també pots informar-te o parlar-ne allà on a tu et cridi l’atenció i amb qui en tinguis ganes.
I, en tercer lloc, quan simplement pensem les coses i no les vivim o experimentem, és molt difícil trobar respostes segures que ens facin sentir tranquil·les, perquè la ment és infinita i les possibilitats són moltes. A vegades, simplement pensant les coses, no aconseguim trobar respostes, sinó generar-nos més preguntes. Per tant, també és important experimentar-ho amb primera pell per poder deixar-te sentir i observar què t’atrau i què no, sense necessitat de tenir-ho tot clar ara mateix. Pots anar-ho descobrint amb el temps i permetre’t canviar d’opinió o de manera d’identificar-te si en algun moment ho necessites.
Esperem que t’hagi servit i t’hagi donat una mica més de claredat!
Qualsevol cosa, seguim aquí.
Gràcies per la consulta i una abraçada!
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat.
Moltes gràcies per la teva consulta!
