El consultori

Hola, ja fa temps que penso en el món artístic, en poder accedir a classes de cant, de ball, actuació, feia teatre, però va haver-hi mal rotllo amb el professor i ja no faig, ara començaré una carrera, i ns pq només penso en q potser a quart de l'ESO hagués buscat algun lloc per a estudiar això en comptes del batxi, però, sempre he pensat q soc massa gran per començar en aquest món, i no sé si podria tenir talent encara i amb la pràctica, ns com em podria guanyar la vida econòmicament, ns, això només és un desfogament, un somni frustrat, que he deixat enrere per por, ns quan, però, si puc, voldria formar-me, però, ja em fa prou por que la meva carrera no m'agradi, o no tingui sortides, ja q estic a sociologia pq no he entrat a psicologia, però he fet el científic, no obstant això realment tinc problemes per organitzar-me i necessitaria ajuda potser per això, i encara q tothom és molt maco jo soc molt introvertida, ni a vegades tinc ganes de quedar amb amics, a vegades penso q no he trobat ningú q sigui genuïnament compatible amb mi, i a sobre no surto de festa ni res o sigui q no solc conèixer a gent, i els meus problemes no són taaan importants, no dic q no ho siguin, així q ns, continuaré amb la meva vida, però ns q fer per prendre les regnes. Si has arribat fins aquí, gràcies i ho sento per fer-te perdre el temps, una abraçada.

Hola consultora

Gràcies per escriure’ns i sobretot no demanis perdó per explicar-nos el que et passa. No ens fas perdre el temps.

Pel que expliques, crec que hi ha una cosa important: no sembla que hagis deixat aquest somni perquè no t’agradés, sinó perquè vas tenir por que no fos possible. I són dues coses molt diferents.

Amb 18 anys no ets massa gran per començar a formar-te en cant, dansa o interpretació. No et puc garantir que acabis treballant professionalment en aquest món, perquè és un sector amb molta competència i incertesa, però això no vol dir que hagis de renunciar-hi sense haver-ho intentat. Pots començar a poc a poc mentre estudies la carrera i veure què passa. No cal decidir ara si serà la teva professió per sempre.

També et diria que no donis per fet que Sociologia serà un error només perquè Psicologia era la teva primera opció. Potser t’acaba agradant més del que imagines, i si no, sempre podràs reorientar-te. La vida no és una decisió que prenguis als 18 anys i que ja no puguis modificar. La vida és un camí que es va construïnt i en el que sempre es van obrint i descobrint altres direccions. Et recomanem decidir sempre en funció del que sigui més coherent per tu en cada moment, allò que et dóna pau i il·lusió.

I pel que dius de ser introvertida, no sortir de festa o no tenir ganes de quedar sempre, tampoc crec que sigui un problema en si mateix. No necessites convertir-te en una persona que no ets per trobar gent amb qui encaixar. Potser encara no has trobat el teu entorn, i això es pot anar construint.

Ara mateix jo no intentaria resoldre tota la teva vida de cop. Comença per una cosa que depengui de tu: busca una classe de cant, dansa o interpretació i prova-la. I alhora dona’t temps per començar la carrera i aprendre a organitzar-te.

No has arribat tard. Simplement estàs començant a preguntar-te què vols de veritat. I això és prendre les regnes.

Espero haver-te ajudat,

Una abraçada i seguim aquí!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!