El consultori

Sempre he sigut una persona que s'esforça en una amistat (o sigui que intenta quedar quan pot, que sempre fa costat al seu amic o amiga, i que fins i tot els hi fa regals pel simple fet de que va veure una cosa i va pensar en el seu amic), però el problema que tinc és que no tinc un grup d'amics amb el qual anar als llocs. Sí que tinc amics individuals, però la cosa és que són més grans i ja tenen el seu propi grup i entenc que vulguin fer altres coses, però ja he intentat buscar amics de la meva edat i sempre o m'han deixat tirada o m'han fet fora del grup. També és que soc una persona que no m'ho sé passar bé sola i que necessita l'aprovació dels altres per sentir-se bé. El cas és que porto molt de temps buscant grup però sempre passa el mateix, sempre em quedo fora i això em fa sentir molt malament, i estic cansada de sempre donar-ho tot i tal per al final ser rebutjada i enfonsar-me. Potser soc massa sensible o estic exagerant, però em preocupa. El que he estat fent últimament és anar als llocs (com concerts o sopars populars) i un cop allà anar amb la gent que em trobi, que com que conec a molta gent és fàcil; però arriba un moment que això no funciona i veig com els altres passen de mi i fan com si no hi fos i al final em sento obligada a tornar a casa i allà plorar. Estic cansada de sempre ajudar i no rebre res a canvi, també és que porto molts anys així i és esgotador. També és que mai no explico els meus problemes (fins i tot si em pregunten si estic bé) per por de molestar als altres amb els meus problemes i ser pesada (cosa que m'han dit algun cop quan he parlat de mi mateixa). Necessito ajuda amb aquesta situació perquè cada cop té més pes a la meva vida, però em fa por demanar als meus pares d'anar al psicòleg per si diuen que estic exagerant. Gràcies per llegir.

Hola consultora

Gràcies per escriure’ns i per explicar-nos-ho amb tanta sinceritat.

Primer de tot, no crec que siguis massa sensible ni que estiguis exagerant. Portar molt de temps sentint que et deixen fora, esforçant-te molt en les amistats i acabant sovint sola és una situació que pot arribar a cansar molt emocionalment. I que siguis una persona que dona molt als altres no vol dir que hagis de rebre exactament el mateix a canvi, però sí que és important que les amistats siguin una mica recíproques i que tu també et sentis cuidada.

També em sembla important el que expliques de necessitar l’aprovació dels altres i de no saber estar sola. Potser, sense adonar-te’n, estàs posant molt del teu benestar en aconseguir formar part d’un grup. I quan no ho aconsegueixes, ho vius com si fos un rebuig cap a tu. Però que un grup no t’inclogui no vol dir que hi hagi res dolent en tu.

Jo intentaria canviar una mica l’objectiu: en lloc de buscar desesperadament “un grup”, busca una o dues persones amb qui et sentis bé i amb qui puguis anar construint una amistat de mica en mica. Els grups també es formen així, a partir de relacions individuals.

I una cosa molt important: els teus problemes no molesten pel simple fet de compartir-los. Una amistat també consisteix a poder dir “avui no estic bé” i deixar que l’altra persona t’acompanyi. Si alguna persona t’ha fet sentir que parlar del que et passa és ser pesada, això no significa que ho siguis.

Pel que expliques, crec que sí que et podria anar bé parlar amb un psicòleg o psicòloga. No perquè estiguis exagerant ni perquè hi hagi res malament en tu, sinó perquè portes molts anys patint per aquesta situació i ara mateix està tenint molt pes en la teva vida. Pots explicar als teus pares exactament això que ens has explicat a nosaltres. No cal esperar a estar molt pitjor per demanar ajuda.

I sobretot, no et cansis de buscar persones amb qui puguis ser tu mateixa. Que encara no les hagis trobat no vol dir que no existeixin.

Espero haver-te ajudat.

Una abraçada.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!