-
-
Any: 2001
Comarca: Maresme
Data: 18/08/26 17:30
Soy idiota? ( La que se está liando para una puta donación de sangre )

Bueno, jo vinc d'una familia on tots som donants de sang ( els meus avis, ma mare, me tieta el meu germa i ara yo ) el 13 de juny vaig donar per primer cop i tot be, el tema es que porto 4 días seguits intentant Anar a donar i o por h o por b me excluyen : el primer día no me encuentran la vena , el segundo día taquicardia, el 3r día bajada de tensión y hoy q todo estaba bien, ha sido ponerme la aguja y empezar con mareos , vómitos, taquicardia..... He trucat a una psicóloga i Li he explicat com em sentó ja que al neixer vaig necesitar yo una transfusión i ara se m'ha ficat la paranoia " tengo q devolver lo que me dieron xq si vuelvo a necesitar una transfusión no me van a ayudar ' me mare diu que " eso no funciona así" el tema es que no sé si seguir intentan-ho o que ?? Por qué estoy quemada. Mentalmente, soy tonta o que ?


Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 19/08/2026 10:41

Hola consultora



Gràcies per explicar-nos-ho. I no, no ets tonta ni molt menys. Després de quatre intents seguits en què t’han passat coses diferents, és normal que estiguis cansada i que comencis a anticipar que tornarà a passar. A més, sembla que s’ha afegit una preocupació que et genera molta pressió: la idea que has de “tornar” la sang que vas rebre de petita. La psicòloga té raó: les donacions de sang no funcionen com un deute. Si algun dia necessitessis una transfusió, rebries la sang que necessitessis, independentment de si has estat donant o no.



El que t’ha passat també pot tenir una part física i una part emocional. Els marejos, la baixada de tensió, la taquicàrdia o els vòmits poden aparèixer davant d’una extracció, i després de diverses experiències així és normal que el teu cos estigui més alerta abans de tornar-ho a intentar. Per això, jo no intentaria donar sang una cinquena vegada immediatament. Pots parar, descansar i deixar passar un temps. Donar sang és un acte voluntari i no tens cap obligació de fer-ho, encara que a la teva família sigui una cosa habitual.



I si algun dia decideixes tornar-ho a provar, fes-ho perquè tu vols i quan et sentis preparada, no perquè sentis que tens un deute amb ningú.



Espero haver-te ajudat!



Una abraçada


La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.