El consultori

hola! treballo al poble del costat (a uns 16km) i ha donat la casualitat que una persona del poble també. no havíem parlat mai però ens coneixíem de vista. ara bé, aquesta no té carnet de cotxe (i per tant, tampoc cotxe) però jo sí que en tinc. des del juny que portem fent viatges cada dia però ja me n'he cansat la veritat. aquesta persona porta patinet elèctric perquè molts dies no arribo fins al poble i em quedo a dinar al mas, a mig camí. entenc que li vagi bé que la porti, però havent-me gastat ja 200 euros en gasoil des del juny (uns 50 euros cada dos setmanes) ja n'estic una mica fart de portar-la... a més, que si parlem d'algo són converses sense gràcia perquè és d'aquelles persones que et diuen sí i ni t'escolten. també fem servir una app de compartir cotxe on el ministeri dona diners al conductor (4 cèntims el km) però no hem arribat als 30 euros, i tampoc arribarem als 40 (ni per un dipòsit em dona :/) llavors, ja no sé què fer, perquè tampoc li ha sortit de dins dir "quant et puc donar més o menys?", perquè un bizum de 50€ no aniria pas malament... en resum, què en penseu vosaltres? jo passo de dir-li res perquè llavors quedo com a mala persona i rata... però quan hi penso em fa impotècia que portis a algú cada dia, encara que vagi amb patinet una estona (10min només), i no et doni res a canvi ja direu el què, moltíssimes gràcies!!!

Hola consultor!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! És natural que et generi certa sensació de injustícia una situació que, pel que sembla, no heu pactat amb gaire precisió des de un inici. Vosaltres vau parlar de una compensació econòmica des de un inici? Va ser un acord entorn a que tu faries aquests viatges igualment anant a la teva feina, i t’era igual poder-la acostar una mica? A vegades la comunicació és clau per poder acordar i sentir que és just el que decidim conjuntament.

En cas que si que haguéssiu pactat alguna cosa i tu ara hagis canviat de opinió, que és lícit si per exemple no t’imaginaves el cost que et suposaria i necessitaries una aportació econòmica, segurament el més natural seria que hi poguessis parlar per aclarir la situació i veure si podeu arribar a un acord. Potser ella ho entén i hi pot aportar una mica o potser no pot fer-ho i per tant, tant si segueix venint amb tu com si no seguiràs tenint la mateixa despesa. Llavors potser t’hauràs de plantejar si vols donar-li un cop de mà acostant-la una mica o si prefereixes anar tu sol en cas que ella no pugui aportar-hi res. Què en penses?

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!