El consultori

Bona tarda. Per començar agraeixo la vostra feina, ajudeu a moltes persones. El cas és que estic fent una formació amb gent jove, de la meva edat, i m'he fet amiga d'un noi, ja que passem moltes hores junts i fent activitats en grup. Tenim confiança però encara no ens coneixem tant. Aquest noi té unes marques horitzontals a tot el braç (em penso que només a un) i bastant primes i consecutives d'uns 3-4cm i li vaig veure l'altre dia. Ell no amaga aquestes cicatrius. No tinc clar que siguin autolesions perquè sé que existeixen unes marques també similars que es produeixen perquè la pell quan creixes s'estira i si creixes molt ràpid en poc temps no dona temps a que s'eixampli bé (o algo així). Estic preocupada perquè si de veritat són autolesions no sé com de recents són, tampoc sé si ho ha solucionat o si el puc ajudar d'alguna manera. Però és que no sé si li he de dir a algú això sense preguntar res a ell, o preguntar-li què són les marques. Tampoc vull posar-me on no em demanen/semblar autoprotectora, o alhora no el vull incomodar ni que ho passi malament, i no sé si hauria d'evitar parlar d'això amb ell o si podria preguntar-li a una noia amb qui hi té més confiança. Què opineu? Moltes gràcies!

Hola consultora!

Primer de tot, gràcies per fer-nos la consulta. Entenc que estàs preocupada per aquesta persona, i això és signe de que empatitzes i tens ganes de cuidar a les persones que estan al teu voltant. Les marques que existeixen de creixement es diuen estries, solen ser marques poc uniformes, no gaire rectes, una mica profundes i apareixen en zones on el cos té tendència a créixer amb més rapidesa com les cuixes, el gluti, els genolls, els pits, etc. Pel que ens descrius tu, podria ser que fossin cicatrius de una auto-lesió pel fet que ens comentes que són talls uniformes, repetitius i en una zona que acostuma a ser més típica de l’auto-lesió. No podem saber si són recents o no. 

La veritat és que no hi ha una manera correcte o incorrecte de abordar el tema, si neix des de la empatia i les ganes de ajudar. Segurament tu, al haver-hi compartit estones has pogut veure com es mou entorn a compartir experiències personals, si s’incomòda, si no... Potser això et pot donar pistes de si és millor preguntar-li d’una manera o d’una altra. A mi m’agradaria que et preguntéssis, si això m’estés passant a mi i algú vulgués preguntar-me alguna cosa per si necessito ajuda, com voldria que ho fessin? 

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!