El consultori

Hola, Va començar a 6è, quan una nena em va començar a fer sentir malament psicològicament, m'excluïa. A l'hora del pati, jo anava a asseure'm a unes escales. Ella venía cada dia amb 2 nenes diferents, a dir-me discursos d'odi. Com que, jo, que tenía 2 germans, debía de ser molt pobre perque no hi havíen prois diners a casa meva. No ho vaig dir durant un temps. Al menjador, cada classe tenía la seva taula: La A, la B i la C. A la meva taula, la C, passaven missatges en cercles i quan arribaven a mi, la persona amb el missatge, s'aixecava em donava la volta i li deia a la següent. Un dia, farta de les mirades d'odi que em proporcionava la nena, s'em va passar pel cap tallar-me el braç. La idea va marxar tant bon punt com va arribar, pero li vaig explicar a la meva mare i es va tornar boja. Va parlar amb la meva tutora, però no van haver-hi massa canvis, de fet, va ser potjor. Ara, la nena ho feia més psicològic, més intens, pero més dissimulat, perquè ningú s'en n'adonés. Em van deixar dinar a casa a partir d'aquell fet. Els meus pares van dir-me que m'emparanoïava, que era jo qui m'ho imaginava. Ara, he acabat 1r d'ESO. La noia, va al meteix insti que jo. Vam coincidir en optativa, el dia del meu aniversari. Ella amb pa seva amigueta li deia coses i ella assentia. Els proxims dies d'optativa, la noia no em mirava, però l'amiga sí. Era com la càmara de la noia. No em treia l'ull de sobre. Vaig tenir un company i una companya de classe que, un dia, m'els vaig trobar fent-se talls al braç a l'hora del pati. A mi, no s'em va acudir millor idea que seguir-los. Quan va passar el primer dia, m'en vaig arrepentir. Li vaig explicar als professors. Ells, em van agraïr la sinceritat. La companya, va dir que m'odiava. El company, gràcies. Jo, bé, ara tinc marques. Els meus pares ho saben i la meva psicóloga també. Hi ha cap operació per borrer les marques? Pararà la noia? Que puc fer per no tenir pensaments de fer-me mal i torturar-me física i psicológicament?

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! És molt valent i haver sabut posar paraules a tot el que has anat passant i sentint, i penso que té molt valor que ho hagis pogut anar compartint amb les persones que tens a prop. Sentir-se exclòs sempre és una situació molt dura emocionalment, i mai ningú hi hauria de passar per aquí. Em sap molt, molt greu que t’hagin fet sentir sola i que hagis patit.

Entorn a les preguntes que ens planteges; les marques i cicatrius que hagin pogut quedar-te de les auto-lesions tenen alguns tractaments que poden ser útils perquè pugui quedar reduïda o menys vistosa, però és important avaluar bé la ferida i fer-ho per part de un professional. Si és un tema que et preocupa, pots mirar de parlar amb els teus pares i consultar-ho amb un dermatòleg perquè en faci una exploració i avaluació. 

Pel que ens demanes de si la noia pararà, ens agradaria molt poder-ho saber però la realitat és que no en tenim la certesa. Penso que el que has anat fent, ajudarà molt a que les persones del teu voltant puguin anar-te ajudant a parar aquestes situacions, i t’animo a que si hi ha més situacions en les que et trobis amb ella a altres optatives o classes, avisis als teus referents perquè puguis tenir ajuda quan la necessitis. 

Finalment, pel que ens demanes de com aturar els pensaments de fer-te mal i de torturar-te psicològicament, és molt difícil de reduir-ho en una resposta breu, i segurament la teva psicòloga sigui la persona indicada per ajudar-te a buscar aquestes eines que et fan falta. Tot i així, m’agradaria que et preguntéssis primer de tot quines eines en algun moment t’han funcionat? Potser en algun moment has pogut trucar a algú de confiança i això t’ha alleujat el patiment, potser escriure et fa buidar els pensaments al paper i deixar-los allà per una estona, potser dibuixar o fer una activitat que t’agradi et fa sentir més relaxada, potser fer algunes respiracions o seguir un vídeo de relaxació de youtube... Hi ha moltes estratègies que podries anar provant com et fan sentir, però segurament també n’hi ha que en algun moment t’han fet servei i pots tornar a recuperar per sentir-te més calmada i no arribar a fer-te mal física i psicològicament.

Espero haver-te pogut ajudar!

T’envio una abraçada molt molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!