El consultori

Sempre he sigut molt tímid i mai he tingut un grup d’amics, només pocs amics individuals. Si vull anar a algun concert o fer alguna cosa per la ciutat, escric a algun amic individualment. Tot i que els valoro molt, trobo a faltar tenir un grup com sembla que té tothom perquè hi ha més possibilitats a l’hora de jugar a jocs de taula, o a l’hora de fer plans. Tanmateix, és veritat, que quan m’he trobat en converses o contextos amb bastanta gent que es coneix entre si, sento que em faig petit, i acabo limitant-me a escoltar i no dir res. A vegades penso que tinc pocs amics perquè el problema soc jo, perquè em costa molt relacionar-me amb la gent, fer amics, soc molt introvertit, reservat i insegur. Algun cop, m’he proposat mirar de ser més obert amb la gent, però no em surt de dins, no m’atreveixo. Potser només tinc amistats individuals per la manera que tinc de relacionar-me, potser és només en aquests contextos quan puc ser jo mateix sense sentir que m’estic fent petit i quedar-me callat. Potser, simplement, el que no sé és conservar les amistats quan s’acaba l’activitat en què coincidíem (però tampoc crec que m’hagi de carregar jo amb tota la responsabilitat). Potser és per culpa de la inseguretat que tinc amb tot i la baixa autoestima. O potser és una barreja de tot. No ho sé, sigui com sigui, em sap greu que la manera descrita que tinc de ser limiti les meves amistats, perquè el que em costa moltíssim és agafar confiança amb la gent i començar a obrir-me més, però un cop agafo confiança, no callo. La qüestió és que a mi també m’agradaria tenir un grup d’amics amb qui tinc confiança i amb qui em puc obrir, i més ara que em sento més sol que mai, perquè ja no em moc gens per la meva ciutat, i sento que inevitablement m’estic distanciant cada cop més dels amics que tenia de tota la vida. Així doncs, a la ciutat em sento molt sol. Jo provo d’escriure’ls aviam si ens podem trobar per fi, però tampoc semblen mostrar gaire interès. Potser ens estem distanciant a poc a poc perquè ja no anem a classe junts i cada cop fa més temps que hi vam anar, o perquè ja no ens veiem cada tarda a les extraescolars. Sigui com sigui, em sento més sol que mai i no sé què fer. He pensat d’apuntar-me a alguna entitat dins la ciutat per conèixer més gent d’aquí, però no hi ha cap que em convenci, i a més tinc uns horaris de classe complicats de compaginar amb qualsevol cosa. Tinc alguns amics a la universitat, però durant l’estiu i els caps de setmana viuen massa lluny com per poder quedar amb ells. No tinc xarxes socials, però veig com tothom té el seu grup d’amics amb què s’ho passen super bé i sento que jo no estic gaudint, per exemple, de la festa major tant com ho fa tothom perquè no tinc amb qui gaudir-la. Moltíssimes gràcies!

Hola consultor!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! A vegades el moment vital que ens descrius, el pas a la uni i el deixar enrere el “cole” de sempre fa que aquestes relacions que estaven fetes de fa anys i que es mantenien també amb la freqüència de anar-nos veient, es refredin una mica. Això a vegades ens pot fer sentir tristos i és natural, és com passar una mica per un procés de dol d’aquest distanciament. Penso que el que proposes entorn a apuntar-te a alguna entitat de la ciutat és súper bona idea, al final coincidiries amb gent de la teva ciutat segurament els caps de setmana i podries fer nous vincles. Pel que fa a les persones que ja coneixies i que dius que a vegades segueixes intentant quedar, penso que és una bona opció fer-los saber que tens ganes de veure’ls. Evidentment no és una feina unidireccional el “cuidar” aquestes amistats i no t’has de carregar tu sol amb això, però alhora penso que si el que vols és veure’ls, no et privis de comunicar-ho!

Si aquesta situació et supera en algun moment i t’agradaria rebre ajuda o poder-ho parlar amb algú, penso que el recurs de Ocell de Foc pot ser un bon recurs per tu. Hi ha professionals que et poden atendre i atenen a molts joves d’entre 16 i 30 anys. Per la comarca que ens informes que vius, et dono un número de telèfon al que pots escriure i et podran guiar per on trobar-los i com fer una primera trobada si ho veus oportú. És important treballar-hi si la sensació de soledat es fa massa pesada. Aquí hi ha el número: 659455463 i el mail és el sgasca@fundaciohospital.org

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!