El consultori

Hola! merci per la vostra feina Us escric per comentar-vos una mica la meva situació i per veure si em podeu orientar una mica :). Des de fa bastant de temps (1 any i mig o així) tinc la sensació de que "floto" per la vida, com que res m'acaba d'interpel·lar i no noto cap canvi ni maduració. Anem pas per pas: se'm fa bastant (molt) complicat recordar les coses que faig, quan les faig i qui hi havia. Per intentar solucionar-ho, he intentat escriure una mica cada dia que feia, però em costa ser consistent. Una altra cosa que em noto (i que pot contribuïr al punt anterior) és que em costa estar present, normalment em trobo idealitzant el futur. Al llarg de tot aquest temps he estat fent coses: he quedat, he viatjat amb amics, he acabat el primer curs de carrera, etc... pero tinc la sensació que poques d'aquestes coses que faig acabin com de "ressonar" en mi o de connectar amb mi. A vegades no sé on dibuixar la línia (si és que n'hi ha) entre el que jo vull i el que s'espera que jo vulgui. Relacionat amb aquest últim punt, tinc la sensació que no m'acabo de conèixer. Se que l'autoconeixement no és una cosa que es pugui dur a terme de manera individual (perquè sino estaria esbiaixat), que requereix diàleg, confrontació i altres perspectives. Em trobo, però, que no sé on trobar-ho ni amb qui fer-ho (coneixeu plans aixi interessants?). M'agrada molt el cinema, els llibres i aprendre, i sempre que puc (i tinc ganes) intento extreure el missatge i com "dialogar" amb aquest, però no sempre me'n surto o no ho faig tant com m'agradaria. M'agradaria poder conèixer més persones fora de l'ambit universitari i de discoteca. Crec que pot ser enriquidor. Ja per acabar, crec que tinc un problema amb l'instagram. Ara me l'he desinstal·lat, però se'm fa bastant dificil no caure en altres alternatives (twitter). La falta d'atenció fa que se'm faci més complicat escoltar i tenir una vida més "contemplativa". Moltíssimes gràcies. Se que potser aquestes rallades son simplement la crisi dels 20 i tal, pero tinc ganes de millorar com a persona i poder aprendre més.

Hola consultor!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! Pensem que és molt pròpi del moment vital el que actualment estàs passant, aquesta necessitat de auto-descobriment, de diàleg intern i de maduració. Dir-te que simplement el camí que estàs agafant, és molt adequat i t’animem a seguir així (explorant, provant, descobrint i amb ganes de aprendre). 

Pel que ens expliques de la sensació de “no conèixer-te”, m’agradaria qüestionar si realment és possible conèixer-nos sempre o si les persones estem en constant evolució i per tant és una feina inacabable. Potser ens pressionem massa en tenir una sola resposta? Potser és més interessant viure en l’ara i respondre què estic descobrint de mi mateix, ara?

T’adjunto un número de telèfon de la zona a la que vius perquè puguis vincular-te al servei de Ocell de Foc, ells són un equip de professionals que atenen a joves fins a 30 anys entorn a temes de benestar emocional, penso que parlar amb ells pot ajudar-te també a desgranar una mica el que ens expliques de la dificultat de recordar, i amb el tema de les pantalles. El telèfon és el 682594896 i pots escriure’ls un whatsapp demanant una primera visita de orientació i ells t’aniran guiant.

Espero haver-te pogut ajudar.

Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!