El consultori

Hola! Escric perquè estic molt perduda i necessito una opinió externa. Tinc parella i l'estimo moltíssim, de veritat. És la persona que més he estimat mai i també sé que ella m'estima molt. Tenim molts moments preciosos, em fa detalls, parla molt de mi, vol un futur amb mi, és molt carinyosa en persona i compartim moltes coses. Per això em costa tant entendre el que està passant. El problema és que, des de fa un temps, sobretot quan discutim, em sento molt desgastada. Tinc la sensació que sóc jo qui fa gairebé tota la feina emocional de la relació. Quan hi ha un conflicte, acostumo a ser jo qui intenta mantenir la calma, entendre com se sent ella, demanar perdó si cal, buscar una solució i intentar que tornem a estar bé. En canvi, moltes vegades ella, quan s'enfada o està saturada, prefereix allunyar-se, em diu que la deixi tranquil·la o que no vol parlar amb mi. L'última conversa em va fer molt mal. Em va dir que l'estava agobiant, que només em queixava, que parlar amb mi sempre acabava en discussions i fins i tot em va dir literalment: "Perquè no vull parlar amb tu." També em va dir que estava passant uns dies molt dolents per un tema personal i que jo no estava tenint prou empatia. Jo ho vaig entendre, li vaig demanar perdó per si l'havia agobiat i al final em va demanar espai. Vaig respectar-ho i no li he tornat a escriure. El que em costa és que sento que sempre sóc jo qui intenta arreglar les coses. Quan ella està malament, jo intento estar al seu costat encara que estigui enfadada o cansada. En canvi, quan sóc jo qui està malament per alguna cosa que ha passat entre nosaltres, moltes vegades sento que em quedo sola gestionant-ho. També hi ha una cosa que em preocupa molt. Ella, quan s'enfada molt, de vegades treu el tema de deixar la relació o dona la sensació que tant li faria continuar com no. Jo, en canvi, mai penso a deixar-la quan estic enfadada. Per mi una discussió no hauria de posar en dubte la relació, sinó que hauríem d'intentar solucionar-la com un equip. Aquests dies, a més, m'han començat a sortir molts vídeos a Instagram sobre relacions tòxiques, manipulació i persones narcisistes. M'he sentit identificada amb algunes coses i ara tinc el cap fet un embolic. No sé si estic veient problemes on no n'hi ha perquè estic molt sensible, o si realment hi ha coses que són preocupants. Em fa por equivocar-me en qualsevol de les dues direccions. Jo no vull deixar-la. El que vull és que la relació sigui sana i que totes dues aprenguem a gestionar millor els conflictes. L'estimo moltíssim i se que ella també m'estima, però em fa por que aquesta manera de discutir ens acabi fent molt mal. Què en penseu? Creieu que és normal que una persona necessiti tant espai quan està saturada o hi ha actituds que realment haurien de preocupar-me? Com li podria explicar que em sento com si el pes emocional de la relació recaigués gairebé sempre sobre mi, sense que ho visqui com un atac? I sobretot... com puc saber si això és una etapa que podem treballar juntes o si és una dinàmica que difícilment canviarà? Moltes gràcies per llegir-me. 🤍

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! Entenc que la situació en la que et trobes et pugui ser difícil, si una persona sent que és l’única que posa esforç a una relació i hi dedica temps a gestionar els conflictes, és natural que es pugui arribar a sentir sola i desgastada. No veus problemes on no n’hi ha si el que sents que passa és el que ens expliques, és vàlid sentir-te així.

Has provat de parlar-ho amb ella el que sents que està passant? Potser, més que el que és “normal” o no en qüestió de necessitar distància és important plantejar si mútuament us intenteu ajudar o donar recolzament en moments difícils. Jo et demanaria que et preguntéssis; què m’agradaria rebre quan entrem en un conflicte per part de la meva parella? Ho he pogut verbalitzar mai? Em sento escoltada i recolzada en aquest sentit?

Segurament el més és important posar el focus en com et sents dins d’aquesta relació i veure si és una relació que et fa sentir segura o amb confiança.

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada! 

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!