El consultori

tot és culpa meva...

n'estic farta, no ser que fer... sento que ningú em vol, és la veritat..., no ser relacionar-me amb la gent, i la gent em mira raro, i sóc rara, i tothom deu pensar que sóc una puta marginada i és lo que sóc, una puta marginada, saps aquells que surten sols als concerts del seu poble, i sempre van sols i van mirant la gent raro, pues jo sóc una d'elles, només que jo sóc una noia i normalment són nois..., veig la gent que em coneix em va mirant i jo crec que hi ha gent que pensa de tot, però la majoria m'odien, o sinó els hi dec fotre pena, i els quins van sols després et segueixen també... i jo no vull això..., jo vull anar amb gent normal... només tinc una amiga, i no sap com em sento... a la eso n'haviem parlat i no em sento molt còmode... , ja ser la resposta si parlo amb ella... he de ser jo qui parli ella no ho farà per mi..., però jo em sento mooolt molt sola..., i és molt futut veure que no disfrutes de la teva pròpia vida..., i que passen els anys i segueixes igual SOLA..., no vull existir.. estic farta de ser jo... hi ha alguns cops que vaig super positiva i dic avui m'anirà bé, i a vegades aquests cops veig que tot són paranoies meves, però la majoria no són així, la majoria dels cops m'enparanoio.... i em fa molt mal molt. i després bec i abans m'obria i m'ho passava molt bé, però ja m'ha sentat malament 4 o 5 cops a lo bestia l'alcohol, (només bec quan surto de festa eh) i els meus pares ja no confien amb mi , molt normal... , però els meus pares em fan sentir malament i no hi estic bé amb ells.., veus la gent que és feliç amb les seves famílies... jo no, jo els odio, i em fan fàstic i no els suporto..., en el fons els estimo... però....., i a més me mare en ves d'ajudar ho empitjora..., des de que l'alcohol em senta malament (jo mai li vaig dir que bebia) ja no confia amb mi, i sap que em costa relacionar-me, perquè no és tonta, i vol que surti, però quan sap que hi ha "perill" que begui em comença a criticar... que se'n vagi a la merda..., ja tinc els 18! d'aquí pocs dies faré 20 anys i tot és una merda...., i me mare em diu molts cops faràs la pena no ser que... ella em fa mal dient lo que diu... vol que em relacioni amb la gent però no es comporta gens bé... a més a casa meva sempre hi han crits.. i hòsties acabem amb hòsties i fortes... de veritat .. i n'estic farta.. del meu pare ni en parlo...., estic farta que la vida passa i jo no ser si he sigut mai feliç...... i que tinc por de quedar-me sola... mai he tingut novio i fa un any just que no em lio amb cap noi... i amb els que m'he liat no m'agradaven de veritat.... no estic bé amb mi mateixa no em suporto, vull ser normal.. i no penso parlar amb els meus pares perquè no perquè no...

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació, per tot el que dius es nota que portes temps passant-ho malament. Entenc com et deus sentir i que costa veure la sortida quan un es troba malament, però pensa que sempre hi ha una sortida, sempre. Et mereixes trobar aquesta sortida i ser feliç, però per aconseguir-ho serà necessari que parlis amb la gent del teu entorn i els hi demanis ajuda. Parla amb els pares per a que t'ajudin a buscar una sortida. Sé que pot ser difícil parlar amb els pares, ja que ells a vegades estan absorbits pels seus propis problemes i se'ls escapen els dels fills, però dóna'ls l'opotunitat d'ajudar-te. Si no els expliques com et sents no ho podran fer. Per una altra banda, com que ets major d'edat, el que també pots fer és visitar tu mateixa al teu metge del Centre d'Atenció Primària i explicar-li com et sents, ell et pot ajudar donant-te hora amb un altre especialista. També et recomano que pengis una consulta a l'apartat de psicologia, ells són els especialistes en temes com el teu i et podran aconsellar. Molts ànims i molts petons!!