El consultori

Boness!! Fa temps q no escric res x aquí però ja ns amn qui parlar d’això i q mínimament tenir una resposta coherent o almenys sentir-me escoltada. El cas es q estic feta un embolic, entenc q soc adolescents i q ns q d les hormones i q és normal; però no sento q sigui normal. Ns, es q des de 6e d primària q em passa. Ns com explicar-ho perquè tmp es exacte però Bueno. Es com q sento q doc molt empàtica i q sempre vull q la gent del meu entorn estigui molt millor però alhora sento q vull tenir els peoblemes q tenen o passar-ho malament. X exemple, a mi mmhan dit q soc autoexigent però fa un temps q es com q ja no taaant tant, però una amiga es molt autoexigent i un dia es va posar a plorar oq es fa frustrar x no fer una cosa be d manualitats q estaven fent (q realment va ser la “gota q colmo el vaso” de tot el q porta aguantant perquè tb està passant x molts problemes) i jo vaig pensar, ojala ser així d maxacona oq reslment m’importés tan k voler treure bones notes. Es com una enveja però negativa, sabeu? Perquè obviament vull treure bones notes i em frustri sino però x exemple jo se la teoria però a la practica em costa mes, i ella no, ella sap q ho ha d fer perquè sino “fracassa” (q se q no es així i q s’ha d valorar) i jo voldria sentir-ho. O el fet de com està algú mentalment. Sento q estic inestable i q encara m’haig d trobar peor alhora no em sento tmp malament. Però a vegades vull estar igual d malament q algú i nose perquè. No em jutjeu perquè ni jo mateixa ho entenc. I ara res a veure, ns si soc bisexual. Mai je tingut cap relació amb ningú peor estava a punt d tenir una amb un noi i li he dit q no però ns si es q em fa por la etiqueta. He reflexionar i ell no m’agrada en el fons però ell mestima i em fa pensa però no, la cosa es q ns si mai sentiré q ESTIX preparada x tenir una relació. Perdo, tinc moltes coses al cap i ns q fer, però es. Q la hora sento q tot b llavors no entenc. Gràciess!

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! Expressar-se i posar paraules al que a un li passa sempre és un pas importantíssim! Penso que tot el que ens expliques és interessant, i a mi em sortiria preguntar-te; què sents que guanyes en els moments en els que sents aquesta auto-exigència per exemple? Què sents que guanya la teva amiga? A vegades no és la auto-exigència el que volem, sinó el que pensem que s’amaga darrera d’ella (a vegades pot ser una percepció de que aquestes persones són més valorades, que són més implicades, que són “alguna cosa”) i aquest pensament ens fa encallar-nos en aquest “desig”. 

T’animo a que exploris per aquí!

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!