El consultori

Hola, fa un mes que estic amb la meva parella i crec que no em posa. Ell es posa calent molt sovint però jo mai tinc ganes de follar. Sento que estic cansada o que ara no es el moment, sempre tinc excuses. D’altra banda, també crec que em fa mandra perquè les vegades que ho hem fet s’ha allargat molt, i jo voldria fer-ho ràpid perquè m’avorreixo. No m’agrada sentir-me així, no em vull avorrir follant. Penso que potser funcionem com amics, no com a parella. Però si es així perquè m’agrada fer-li petons? Em podeu ajudar a recuperar el desig? No sé què fer i és una cosa que afecta als dos. Moltes gràcies per la vostra feina!! <3

Hola,

Gràcies a tu!

A vegades, quan una persona de la parella té moltes ganes de tenir relacions sexuals i l'altra no en té tantes, es pot generar una dinàmica en què aquesta diferència encara s'accentua més, de manera que una persona sent cada vegada més desig mentre que l'altra nota més pressió i, en conseqüència, encara menys ganes. Abans de prendre decisions importants sobre la relació, és molt positiu que t'ho estiguis qüestionant, que observis què et passa i que demanis ajuda.

Pel que expliques, sembla que hi ha una part molt important a escoltar, que és què necessites tu i què t'està demanant el teu cos. És important validar-ho i donar-hi el valor que mereix, perquè quan compartim una relació sexual totes dues persones tenen el mateix dret a expressar què els agrada, què no els agrada i què necessiten. No hi ha una única manera "correcta" de viure la sexualitat, potser un dia us ve de gust fer-vos petons i abraçades, un altre explorar pràctiques que no heu fet mai o un altre fer allò de sempre. La millor manera serà sempre aquella amb què tots dos us sentiu còmodes i en gaudiu.

En aquest sentit, si durant una trobada sexual notes que necessites una altra cosa, és important que ho puguis comunicar: "Necessito parar una estona", "M'agradaria quedar-nos fent-nos petons", "Sento que se m'està fent llarg", "Podem anar més a poc a poc?" o "M'agradaria provar una altra manera de viure aquest moment". Tot allò que necessites és legítim i, a partir d'aquí, es tracta de trobar un punt d'equilibri que us faci sentir bé a tots dos.

També comentes que t'avorreixes quan les relacions s'allarguen. Això no vol dir necessàriament que no desitgis a la teva parella o que només funcioneu com a amics, pot ser, simplement, que la manera com esteu vivint la sexualitat ara mateix no encaixi amb el que tu necessites o desitges. El fet que t'agradi fer-li petons i compartir afecte indica que hi ha una connexió, però això no implica que hàgiu de viure el desig de la mateixa manera.

Pel que fa al desig, és important no intentar forçar-lo, perquè quan ens pressionem perquè aparegui sovint passa just el contrari. En canvi, el desig es pot cultivar a poc a poc, preguntant-te què t'activa, què et desperta curiositat o excitació i què et fa sentir connectada amb tu. Pot ser una fantasia, unes carícies, una mirada, una conversa íntima, ballar, sentir-te especialment còmoda amb la roba que portes, crear un ambient agradable o qualsevol altra cosa que et desperti a tu el desig, les possibilitats són infinites.

Quan ho tinguis més clar, podeu provar de crear aquests moments plegats, sense la pressió que hagin d'acabar necessàriament en una relació sexual. Penseu-hi com un espai per jugar, explorar i reconnectar amb el desig més que no pas amb un objectiu concret.

Si, tot i donar-vos aquest temps i parlar-ne obertament, continues sentint que no hi ha desig, que apareix rebuig o que les vostres necessitats són molt diferents i no trobeu una manera de fer-les compatibles, aleshores sí que pot ser un bon moment per reflexionar sobre com voleu continuar la relació i què és el millor per a tots dos.

Gràcies per la consulta i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!