El consultori

Stic farta de tot. Surto amb una noia de fa mig any i els meus pares es van enterar ahir. Me mare no para de dir q ja no te nenes (fent referencia jo i me germana pq les dues tenim parella i ens estem fent grans bla bla bla) i comença a dir q tothom mira per ell i q ha de començara a mirar x ella ns i al final em sento jo culpable quan no he fet res malament. M'agradaria tan q s'alegressin q tinc nòvia, pro no. I sento q poder ara condiciona la nostra relacio i influencii en q tallem o algo pq les dues estem tristes, no sabem q fer ni qui som estem molt desmotivades i ens fa molt mal. Volem poder estimar-nos i ja, no cal donar tantes voltes al tema. I esq me mare diu q el món esta malament i a ella tan li fa pro q pateix x si ens passa algo i el meu papa diu q no fem res al carrer amb públic. Es molt frustant i nomes vull fugir. Vull ser jo sense q la gent em digui coses, tmb tinc dret i crec q no haig de pagar un preu tan alt x estimar una altra noia. Soc feliç amb ella, molt feliç i em fot q x culpa de comentaris passi algo. Cada cop q marxo els sento als meus pres parlant del tema i me mare inclus plora. No m'ho mereixo, pro ns q fer i se q una conversa no arregla res, esta provat. A més em sento molt sola. Vull plorar pro ni em surt. M'han dit tantes coses de com soc quan en veritat no en tenen ni idea i ni em coneixen q sempre acabo sent pels altres els q ells volen veure i el q ells creuen sense tenir-me en compte ni veure q certes coses tmb em fan mal. Pro aixo la gent no ho veu pq sempte he sigut la forta de les germanes i la q no es sensible pel simple fet d'amagar-se al plorar, pro aixo ningu ho sap. Porto molt de temps ja aixi i esq va una cosa radera de l'altre, no puc mes. Sembla q mai acabi pro esq joder soc jo la q no estic bé i sempre s'acaba girant entorn a altres i jo sentint-me culpable de tot.

Hola consultora!



Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! 

Em sap greu que estiguis sentint-te així, m’agradaria enviar-te una abraçada molt forta des de aquí. A vegades els pares i mares expressen com se senten i això ens fereix, i tot i que hem de entendre que ells també tenen emocions pròpies i reaccions que a vegades no són les que esperem, vull dir-te que no estàs fent res dolent per estar creixent i ja no ser una nena o per estar gaudint de una nova relació que et fa feliç. 



És possible que els teus pares estiguin en un procés de transició entenent totes les coses que estan canviant en el teu dia a dia, jo t’animaria a entendre exactament com s’estan sentint. Què els preocupa que passi exactament? 

T’animo també a que parlis de aquest tema amb les persones del teu voltant que et puguin donar suport. Pel que expliques tendeixes a “ser la forta” i a vegades necessitem expressar-nos i que ens puguin acompanyar en moments complicats emocionalment. 



Espero que aviat puguis sentir que et recolzen i que pots gaudir del moment que estàs vivint. 

Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!