El consultori

Hola, primer de tot moltissimes gràcies per tot el que feu i pel suport que proporcioneu. No sé perquè cada vegada més sovint penso mes amb el tema de la mort, que hi pot haverhi després?, com ens convertim?, que passa amb nosaltres quan ens morim?. I noto que la gent ho viu generalment amb normalitat, pero que realment es algo que em preocupa, noto que visc amb la sensació i l'angoixa persistent de que em podria passar en qualsevol moment? etc. També he de comentar que no sé si acaba d'influir que he sigut aprenent d'ambits sanitaris on en aquelles practiques he fet un tracte amb persones terminals o en pal·liatius, i que fara 6 mesos qe en meu padri va morir, no sé, són molts dubtes que em persegueixen dia si dia tambe. També noto la percepció de com si tot fos un joc, que per molt que X dia morim seguirem vivint noves histories. No sé quina resposta rebre però mes que res tenia aquesta necessitat d'explicar-ho amb algu. Moltes i moltes gràcies!!

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! El que ens expliques que et passa és molt natural, sobretot tenint en compte que últimament has viscut experiències entorn a la mort com la mort del teu padrí o les pràctiques en persones que estaven en final de vida. Molt sovint, quan vivim aquest tipus de experiències, donem més voltes entorn al tema i no és dolent, vol dir que estàs reflexionant entorn a temes profunds com el que expliques. 

Hi ha persones que creuen en la vida després de la mort, algunes que creuen en la reencarnació, algunes que pensen que la consciència s’acaba quan morim i altres que simplement no saben què passa quan morim i els està bé no saber-ho. Aquesta diversitat de opinions i creences hi són perquè fa molts anys que els humans reflexionem entorn a un tema tant profund com aquest. Moltes vegades pensem que els altres ho viuen a la lleugera o amb normalitat, però realment la mort és un tema complex que ens sol atravessar a tots de maneres diferents en diversos moments de les nostres vides.

Amb això , el que et vull dir és que és natural que hi pensis. Si en algun moment t’adones que la por a aquests pensaments és molt present o invalidant, llavors et recomano que busquis ajuda per ajudar a gestionar-ho. 

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!