El consultori

Hola! Primerament, moltíssimes gràcies pel treball que feu. Fa un temps vaig enviar la meva primera consulta i em va ser de molta ajuda; ara em sento molt millor i amb les vacances tinc la intenció d'evolucionar i millorar la meva autoestima. El que vull preguntar ara és més per curiositat que una altra cosa (no exactament), però em costa molt trobar informació sobre aquest tema. Doncs més o menys va començar a sisè: somiava sovint que em mataven. Era una merda perquè feia molt de mal; odio sobretot quan t'apunyalen, et maten a balazos o t'asfixien, ja que fa mal de veritat. En els casos en què no em mataven, estava constantment perseguida. En aquells somnis, quan moria, podia veure diferents versions del que podria passar després de la mort: que si transmigrava, que si me n'anava a l'inframón, que si es tornava negre i fosc per sempre... Sé que costa que em respongueu detalladament si no us ho puc explicar tot (el missatge quedaria d'un quilòmetre de llarg), però la meva hipòtesi era que la por a la mort em feia veure diverses possibilitats. El problema és que aquells somnis em posaven en estrès constant, ja que em volien matar i jo no volia morir. I fa mal, ostia pta si fa mal! En quins casos sents molt de dolor en somnis? Perquè em fa una mica de por i magradaria saberho. Sobretot quan m'asfixio i del no-res sento que ja no respiro, i es torna tot negre per sempre com si mje mort de veritat, juro que deixo de respirar, deixo de sentir que respiro. Però el que més odiava eren els somnis on volien matar els altres. Jo crec que vaig començar a desenvolupar una mica de consciència; alguna cosa em deia que estava bé interposar-se i morir en comptes dels NPC, no ho sé. Jo només veia el meu germà sent atacat, jo em llançava al mig i s'ha acabat. Així que sempre que és un atac cap a diverses persones, soc la primera a morir. No sé si hi ha investigacions sobre això, però no en vaig trobar cap, i les fonts d'informació objectives no diuen res, he pensat que potser sabrieu mes . Així, vaig pensar que potser en sabíeu alguna cosa al respecte. Però bé, és que la por a la mort em va fer molt mal. era com si m'estigués autodestruint a mi mateixa, era absurd. El que és bo és que, en els moments més crítics, el meu cervell va deixar de fer aquests casos sacrificatoris (com si s adonava que era horrible) i, en comptes de ficar-hi els altres, només venien a per mi; em sentia millor, però igualment en el moment és horrible. Després vaig aprendre a volar en somnis i es va convertir en una cosa natural per a mi. I vaig començar a desenvolupar memòria en somnis. És com si fos una dimensió oposada: no penso en la meva vida normal, el meu passat és com em maten i altres somnis que vaig tenir abans. Ara puc tenir alguns somnis lúcids, soc conscient que és un somni sempre, i això em treu la por. Ara també he apres a veure la gente en somnis com npcs, si em volien matar en alguns casos els faig desapareixer, prego (rezo) per que el meu cervell els tregua d aquí, els elimino entre cometes. També puc pujar en unicornis o volar per sobre de les estrelles. Però tot i que sembla que tot s'arregla, aquí ve la principal causa per la qual he explicat tot això. No sé què diables va fer el meu cervell, però crec que m'ha autotraumat. Malgrat que sé que és un somni, quan em poso en perill i sé que no em moriré, quan no soc capaç de treurels da allá (hi han diferents graus de conciencia i control sobre els teus somnis) m agafa por, tremolo, de vegades ploro o em costa respirar de l'estrès en el somni (els meus somnis saben imitar els dolors molt bé). De vegades em llanço o me acurruco al terra, pensant que si no miro res, tot parará. I no em fa por que em matin, és que no vull sentir aquest dolor. Fa molt de mal, i penso que si m'apunyalen ho passaré fatal; encara que sé que vaig a sobreviure i que és un somni, fa mal i tremolo per això. També, no sé en quin moment, però realment se'm va anar la sensació de por de morir. Al final, fins i tot en la meva vida diària, si diuen que ens bombardejaran perquè jo què sé, estic calmada. I és que ho vaig pensar bé i prefereixo gaudir de la meva vida abans de morir; així, la por a la mort que tenia tan forta se'n va anar, o almenys no ho veig com una cosa dolenta, sinó com un procés. Però em molesta que, en comptes de pensar "morirem" i preocupar-me perquè ens podrien bombardejar, penso: "espero que no faci mal i espero que només mori jo". Sento pel text tan llarg, és que volia donar el màxim d'informació important sense donar massa. I aquest assumpte no em posa en perill, tampoc em posa depressiva. És només que sento que ha donat un efecte negatiu a la meva moral; més aviat, em fa l'impressió que m'han pres una part important, però no sé quina. I a més vull saber-ne més, per què diables el meu cervell o el que sigui va fer això, i si és possible saber una mica més dels somnis i tot plegat. Novament: gràcies per tot.

Hola bonica!



El que expliques és impressionant. No només perquè recordis tant bé els teus somnis, sinó perquè descrius experiències molt intenses, amb emocions, dolor físic, memòria dins dels somnis i fins i tot moments de lucidesa en què saps que estàs somiant.

Abans de res, ens agradaria fer-te algunes preguntes: tot això només et passa mentre dorms o també t'afecta quan estàs desperta? Durant el dia et genera angoixa, por o condiciona les teves decisions? O bé és una experiència que queda principalment dins del món dels somnis?

Des d'un punt de vista científic, sabem que els somnis poden generar emocions molt reals i, en algunes persones, també sensacions físiques molt intenses. Però la veritat és que encara hi ha moltes coses del món oníric que desconeixem. No sabem exactament per què algunes persones tenen somnis tan vius, tan elaborats o tan persistents.

També hi ha tradicions espirituals i filosòfiques que interpreten els somnis d'una altra manera. Algunes creuen que, mentre dormim, podem accedir a parts molt profundes de nosaltres mateixos, a símbols importants o fins i tot a altres nivells de realitat. No podem afirmar que això sigui així, però sí que moltes cultures han donat un significat especial als somnis des de fa milers d'anys.

Llegint-te, ens ha cridat especialment l'atenció una cosa: sembla que el tema de la mort apareix constantment en els teus somnis. Però, curiosament, expliques que amb els anys has deixat de tenir tanta por de morir. Això ens fa preguntar-nos si aquests somnis podrien estar parlant d'alguna transformació interna teva, d'un procés d'aprenentatge o d'alguna reflexió profunda sobre la vida, la pèrdua, la protecció dels altres o el sacrifici.

També ens preguntem si hi veus alguna relació amb la teva vida real. Hi ha algun missatge, aprenentatge o significat que sentis que aquests somnis t'estan intentant mostrar?

Una altra cosa que transmet el teu relat és que sembles una persona especialment sensible al teu món interior. No tothom recorda els somnis amb aquest nivell de detall ni experimenta tanta consciència dins d'ells. Això no vol dir necessàriament que tinguis cap capacitat extraordinària, però sí que pot indicar una gran connexió amb la teva imaginació, les emocions i la vida simbòlica.

El més important és observar com et fa sentir tot això. Si els somnis et desperten descansada, curiosa o amb sensació d'aprenentatge, poden formar part de la teva manera particular de viure el món. Però si et deixen esgotada, angoixada o amb patiment, val la pena buscar formes de protegir-te emocionalment.

Potser la pregunta principal no és tant per què passa, sinó què necessites tu perquè aquestes experiències no et facin mal.

Els somnis poden ser un misteri... Potser no arribarem a saber mai exactament què són ni per què passen determinades coses. Però sí que podem intentar escoltar-los sense por, amb curiositat i sense deixar que ens robin la tranquil·litat quan estem desperts.



Seguim aquí si ens vols tornar a escriure, una abraçada ben gran!



 

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!