El consultori

Hola! Tinc novio i en general parlem molt i qualificaria la nostra relació com a sana, però hi ha un problema que m'està fent plantejar-me si simplement marxar i ja està. El meu nòvio sempre ha parlat molt de la seva ex i d'una amiga seva de la que es va enamorar molt i ella li va fer molt de mal (segons ell les ha superat, jo no estic tan segura, a més és molt recent). Li he dit un parell de cops que parla massa d'elles. Ha arribat al punt en que tot el que faig o dic ho relaciono amb alguna de les dues perquè sé que això ho feia molt una, això ho deia sempre l'altre, sempre anaven a menjar junts on jo havia proposat anar, tenien una broma interna com la que jo acabo de fer... i així amb pràcticament tot. Sento que m'estic tornant boja, les sento a tot arreu. Em fa molt de mal perquè no em sento especial, sento que soc la tercera en la meva relació de dos. Fa poc va fer un últim comentari de l'estil que em va fer explotar del tot i va acabar d'alliberar tots aquells sentiments i pensaments negatius que tenia acumulats al respecte. Vaig parlar molt seriosament amb ell del tema i li vaig explicar com em feia sentir. Sembla que ara sí ha processat que hi ha un problema real i està intentant canviar-ho. La qüestió és que no sé si és tard ja, no sé si soc capaç de deixar de tenir-les presents, doncs tinc MASSA informació d'elles. Ell sembla molt disposat i decidit a canviar, però no sé si hauria de deixar que ho intenti arreglar o donar-ho per perdut i deixar-ho. Jo tinc clar que no penso ser en una relació que em fa sentir així, però no sé ni si intentar-ho. No vull sentir-me tan enganxada com per no ser capaç de veure que l'he d'acabar. Cal afegir que amb la seva amiga, a la que ell jura que "odia", es segueixen veient i parlen de tant en tant perquè pertanyen al mateix grup d'amics. Gràcies!

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! Entenc que la situació amb el teu nòvio t’està fent mal, és natural que recordem persones que han estat importants a les nostres vides de tant en tant, però si això és molt recurrent pot ser que et generi malestar. 

Pel que expliques, ja t’hi has comunicat i li has explicat com et sents. M’alegro que ho hagis pogut fer, aquest és el primer pas per poder-te sentir còmode i anar forjant aquesta confiança i seguretat entre vosaltres! Ara sembla que no tens clar si això serà “suficient” o és “massa tard”, ja que ell sembla que ara està disposat a millorar-ho. Jo et diria que et donis una mica de temps i observis com estàs tu, potser és natural que si aquesta conducta s’ha repetit durant un període de temps llarg i t’ha fet patir, ara estiguis una mica en alerta. Tot i així, això no vol dir que el teu cos es pugui anar relaxant i milloris el benestar, que baixis la “alerta” i que recuperis la comoditat amb ell. Potser necessiteu un temps de adaptació entorn a aquest tema, anar fent certs “pactes” per anar-vos trobant tots dos còmodes. No és fàcil i no podem esperar canvis de un dia per l’altre, però és important observar-te per poder anar decidint si vols o no vols mirar de anar-ho arreglant.

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!