El consultori

Des de fa uns quants anys he notat un patró en les meves relacions de parella. Acostumo a encadenar una relació amb una altra, és a dir, quan en finalitzo una, ràpidament començo a parlar o a vincular-me amb una altra persona. Crec que això passa perquè em costa molt estar sola i em genera por la solitud, així que busco una nova relació per no sentir aquest buit. Amb el temps he començat a pensar que podria tenir dependència emocional, ja que el meu benestar depèn molt de tenir algú a prop i de rebre atenció o afecte d’una altra persona. Quan això no passa, em sento insegura o incompleta. També he tingut una relació anterior que considero tòxica, i crec que això m’ha pogut afectar a l’hora de gestionar les relacions actuals i les meves emocions. Actualment tinc parella, però sento que aquesta relació no cobreix diverses coses importants per a mi. No rebo l’atenció ni els detalls que necessito en una relació, i sovint sento que no hi ha interès per fer plans amb mi o per compartir temps de qualitat. A més, la persona amb qui estic acostuma a prometre canvis que després no es compleixen. Tot i això, jo continuo tenint l’esperança que la situació millori, però amb el temps veig que aquests canvis no arriben. Em sento molt confosa perquè no sé com gestionar aquesta situació. No sé si hauria de deixar la relació o no, i tampoc tinc clar què sento realment per aquesta persona. Em costa diferenciar si el que em passa està més relacionat amb les meves inseguretats personals i la meva por a la solitud, o si realment hi ha problemes importants dins de la relació que no són saludables per a mi.

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! A mi m’agradaria que deixéssim de banda un moment si estàs o no en una situació de dependència emocional com a tal, perquè és una “etiqueta” complexa de posar. Crec que el que hauríem de fer és qüestionar el que em fa sentir la relació o les relacions en les que estic, i què en vull fer o com vull actuar. Com et sents en aquesta relació? Com et fa sentir quan les coses no van bé? En algun moment creus que acceptes situacions que et fan patir, repetidament, per por a perdre a aquesta persona? 

Em sembla important el que reflexiones entorn a encadenar una relació de parella amb una altra. Si això és una cosa que vols treballar en tu mateixa, crec que pots començar a observar quines coses del teu dia a dia fas o pots fer sola, i quines et costa més. Per exemple, et costaria anar al cinema sola? Creus que no ho gaudiries? A vegades començar a canviar patrons amb petites situacions com aquesta fa que la nostra ment s’obri a la idea de que fer coses tu sola també és guai.

També ens preguntes si hauries de deixar o no aquesta relació, perquè veus que hi ha promeses que no s’acaben complint i les coses no canvien. Jo et preguntaria, si d’aquí un temps (posem 3 mesos com a exemple) cap d’aquestes promeses haguéssin canviat, voldries seguir amb aquesta persona? Crec que els pactes comunicatius i les promeses entorn als canvis són molt importants, però també hem de poder veure el canvi en els fets i si no hi és, mirar el patró complet de la situació i decidir què volem fer-hi. Potser et pots plantejar una mica això, què hem pactat? Què he vist entorn als canvis promesos? Quin límit vull posar? Què és imprescindible i què estic disposada a treballar al llarg del temps? No fa falta que prenguis aquesta decisió immediatament, a vegades necessitem explorar i observar per prendre una decisió, i està bé.

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!