El consultori

Holaa Mireu, soc una persona que li agrada molt reflexionar sobre totes les coses que li passen i de vegades tendeixo a sobrepensar molt les coses. Soc la mateixa noia que l'escrit que us vaig enviar fa uns dies de "Em sento desbocada", no sé si el recordeu. El cas és que estic una miqueta millor i ara he entrat en una fase de sobrepensar molt en tot el que he fet i el que no he fet. Per exemple, em dono la tabarra i em critico perquè podria haver dit una cosa diferent en un moment donat... O penso que si no hagués reaccionat així no hauria passat això... Coses d'aquest tipus. Em munto una película jo soleta dins el meu cap que sovint no és ni la meitat de la realitat. Com podria frenar-ho? Moltes gràcies i un petó molt gros!

Hola consultora!

Moltes gràcies per tornar-nos a escriure! És una pregunta molt interessant el que ens planteges. Jo primer de tot et preguntaria: què em preocupa de les coses que he dit? El que pensen els altres? El que opino jo de les aportacions que faig?

A vegades aquest sobrepensar ens surt de una hiperexigència de “fer-ho tot bé” que és completament irracional. Hem de partir de la base que som tots humans, que els humans ens equivoquem i que la gran majoria de coses es poden arreglar i refer! A vegades ens surt de una necessitat de complaure a l’altre, la qual cosa també és irreal pensar que sempre tot el que fem agradarà. Potser el que necessitem és començar a ser una mica més tolerants amb els nostres propis errors, i deixar anar aquesta sensació de control. Si és una cosa que et passa molt sovint, jo et recomanaria que intentis posar-te “horaris” per pensar-hi, i que quan hi pensis et plantegis les següents preguntes: Quina probabilitat hi ha de que el que em preocupa passi? hi puc fer alguna cosa ara per estar més tranquil·la? Un cop hagi passat “l’horari”, s’ha acabat el temps per pensar-hi, intenta fer alguna altra cosa que gaudeixis!

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!