El consultori

Em trobo fea, pero això no és res comparat a com odio la meva forma de ser i pensament, no és que he fet molt per ser considerada mala persona, pero m'odio molt

Hola, ens sap greu llegir que t’estàs sentint així amb tu mateixa. A vegades, el malestar interior pot arribar a fer-nos mirar-nos amb molt rebuig, tant físicament com per dins, i acabem pensant que hi ha alguna cosa “malament” en nosaltres. Però sentir això no et defineix com a persona.

Pel que expliques, sembla que ets molt dura amb tu mateixa i que et jutges constantment. I encara que ara mateix et costi creure-ho, una persona no es resumeix en els pensaments negatius que té sobre ella mateixa en un moment de dolor. Tots tenim parts que ens agraden més i altres que ens costen, però això no fa que mereixem odiar-nos.



També ens ha cridat l’atenció que dius “no és que hagi fet molt per ser considerada mala persona”. El fet que et preocupi ser una bona persona i que et qüestionis tant ja ens parla d'algú que reflexiona sobre com actua i com afecta els altres.

M'agradaria que et preguntessis: si una amiga et digués exactament el que acabes d'escriure, li respondries amb el mateix odi amb què et tractes a tu mateixa? O intentaries comprendre el seu dolor?



No has de tenir-ho tot clar ni estimar-te cada dia per poder començar a tractar-te amb una mica més de compassió. Ets una persona amb qualitats, dificultats, errors i fortaleses, com tothom. A vegades, el primer pas no és agradar-nos, sinó deixar de fer-nos tant mal amb el que ens diem.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!