El consultori

Et posaré una mica en context perquè em costa explicar-ho tot bé. Últimament la meva vida és una puta merda i estic força malament per diverses coses alhora. A l'instí uns nois em diuen puta i m'insulten tota l'estona a l'esquena, i això em fa sentir fatal i sense ganes d'anar-hi o ser-hi. També per altres cosetes. A casa també ho estic passant malament amb el meu pare (perquè tinc una relació dolenta amb ell), i tot plegat m'està sobrepassant força. Sento que no puc amb tot això alhora. Per culpa de tot això crec que és bo que tinc depressió, perquè em sento malament TOT el temps, sense ganes de res. I de vegades penso que se'm culpa o que em mereixo que em passi tot això, encara que no sé per què penso això. He tingut pensaments de suïcidar-me i no vull sentir-me així, però no sé com gestionar-ho ni com sortir-ne. De vegades penso que si jo em moro la gent estarà millor sense mi.

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! No és gens fàcil explicar com ens sentim i sobretot quan potser portem una època amb sensació de que les coses no van bé. Primer de tot, m’agradaria dir-te que no et mereixes que et tractin així aquests nois de l’insti, ningú hauria de patir aquest tipus de atacs i insults. No sé si has provar de parlar-ho amb algun adult de referència del centre educatiu, perquè puguin mirar de ajudar-te de alguna manera? A vegades ens dona la sensació que no hi poden fer res, però fins que no ho provem no ho sabem del cert. Si t’hi veus amb forces, prova de explicar això que ens has dit a nosaltres!

Ens comentes també que sents que la relació amb el teu pare se t’està fent difícil, i sumat a el que ens expliques de l’institut sents que no tens ganes de fer res i et sents malament, incloent pensaments de suïcidi. És natural que quan estem tant saturats i volem sortir del “pou” no sapiguem com fer-ho, a vegades les coses es van fent com una muntanya molt gran i al final ens tapa tota la vista i no trobem gaire quin camí hem de agafar. Crec que el millor que et podem aconsellar des de aquí, és que et dirigeixis al teu centre de salut de referència. Allà pots demanar hora amb la teva infermera o metge de referència i els hi pots explicar el que ens has escrit. Ells tenen la opció de fer-te la derivació que més adient creguin perquè algú pugui ajudar-te a trobar aquesta perspectiva per veure quin camí pots agafar i poc a poc anar sortint de aquesta situació.

Pel que has dit que a vegades penses “si em moro la gent estarà millor sense mi”, m’agradaria dir-te que quan fa tant temps com hem dit que estem en una situació difícil, ens és molt molt difícil veure les coses amb perspectiva i el nostre cervell tendeix a “parlar-nos” de manera una mica més derrotista. Tu ens dius que no vols sentir-te així, i aquest és el motor més important, que lluita per sortir de aquesta situació. Aprofita aquest motor per buscar ajuda, perquè et mereixes que algú et pugui guiar en aquest moment difícil i que t’acompanyin. És natural necessitar una mica de ajuda a vegades!

Perquè ho tinguis a mà, a més de anar a veure el teu referent de salut al CAP, et deixo aquí un telèfon d’atenció 24 hores de prevenció al suïcidi , es diu Obrofeel i està atès per psicòlogues que poden parlar amb tu si ho necessites.

Si necessites qualsevol cosa, ens pots escriure. T’envio una abraçada molt forta!

Espero haver-te pogut ajudar!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!