El consultori

Hola! Primer de tot, moltíssimes gràcies per tota la feina que feu. Us he escrit algunes vegades i m'ha anat molt bé, també m'agrada poder llegir altres consultes i sentir que no estic sola en aquest món que de vegades és tant cruel. Bé, intentaré explicar el que em passa resumidament i sense que sembla caòtic però no crec que ho aconsegueixi. Tinc molts problemes al cap. Primer de tot, fa uns quants dies que m'he separat d'un grup de nenes. Una és la meva millor amiga que li direm Joana, s'ha quedat al grup. Jo li respecto però ens hem allunyat molt i a mi em fa una mica de mal veure que no ha marxat malgrat tots els maldecaps que m'han fet passar les altres. Tot i això, és només una part molt egoista de mi per l'altre ho entenc perfectament i sé que a la seva situació jo també hauria fet això. Les altres dues nenes que pertanyen el grup els hi direm Anna i Teresa. L'Anna és amiga meva des de 1r d'ESO i sempre he sabut que era tòxica i manipuladora, malgrat tot ho he ignorat per poder continuar amb ella. Però des que vaig conèixer a la Teresa i que la vaig presentar a la resta de nenes del grup que s'ha intentensificat. Ella i l'Anna han creat un dúo dinàmico de toxicitat i manipulació enorme. Com que ho vaig detectar a temps vaig decidir allunyar-me a poc a poc d'aquell grup tant tòxic. Vaig començar a fer-me amb una altre nena que ja havíem anat juntes a Primària. El cas és que les del dúo dinàmico, en veure que cada vegada parlava menys amb elles, van voler parlar amb mi i em van deixar anar frases tipu "la prefereixes a ella abans que nosaltres2 i coses així. La cosa és que em vaig cansar d'elles i vaig pirar de debò. Ara vaig amb unes altres nenes molt maques que ja m'han dit que sí que em volen el grup però igualment tinc por de que sigui mentida i que només ho facin per quedar bé. Sentir que no puc ser jo mateixa al 100% no m'agrada, sabeu? I al final veure les meves antigues amigues alla totes juntes em fa mal, malgrat estar bé. Aquest divendres em va escriure la Teresa dient-me de tot. En un àudio em deia covarda per haver-me'n anat del grup sense haver intentat parlar les coses(mentida: ho vaig intentar però no em van escoltar) i coses de l'estil. No vaig saber què respondre i la vaig deixar en vist. Vaig fer bé? A part d'això fa un mes vaig començar a sortir amb un noi que havia set amic de la Teresa. Què passa? Es van barallar per culpa dels comportaments de la primera i van tenir molts mals rotllos. Sé que ho vaig fer malament de començar a sortir amb ell però jo vaig parlar amb la Teresa per preguntar-li si la molestava i sempre em deia que no. Fins que un temps després, quan vam intentar parlar les coses em va començar a tirar aquesta merda a la cara que dius tia! Què cardes? El cas és que el meu nòvio em té molta dependència i al final m'he cansat d'ell i les seves actituds controladores. L'he deixat avui però hem quedat que som amics i sense mal rotllos. Per una banda, m'he tret un pes de sobre però per l'altre em provoca molta ansietat demà haver de veure'l, tornar-li la suadera que em va prestar i que ell em torni la goma. Em fa mal recordar, per exemple, l'últim petó sense saber que seria l'últim. Igualment, jo ja sabia que no estava enamorada d'ell i és la millor decisió que podria prendre. El problema és que em fa mal igual i nosé noto un buit molt gros al meu cor. Com a última cosa, en un rampell d'ira vaig decidir parlar amb els meus pares i dir-los que volia anar-me'n un trimestre a Anglaterra. Ells m'han dit que sí i tot això i jo crec que m'anirà bé canviar d'aires però igualment em provoca pànic. Em sap molt greu haver-vos fet un text tant llarg. Moltes gràcies per tot! No sabeu pas el que m'heu ajudat a mi i a moltíssima altra gent! Un petó molt gros!

Hola consultora!

Primer de tot, moltes gràcies per escriure’ns! No t’has de preocupar perquè el text sigui llarg ni perquè creguis que és caòtic! Està bé expressar-se i deixar-se anar!

Penso que el que ens expliques són, en part, dols que estàs passant. Per una banda, estàs passant un dol de la teva antiga colla de amigues i per l’altra de la relació de parella que tenies. No sempre els dols han de anar relacionats amb la mort de algú, sinó que quan perdem una amistat o una parella també en passem. Crec que quan dius que sents un buit al cor o que et fa mal veure a les teves antigues amigues juntes, en el fons el que està passant és que estàs passant aquest dol. Què hi podem fer amb els dols? Doncs la veritat és que passar-los, intentar cuidar-te i mirar de trobar estones per tot (tant per estar trista com per distreure’t i passar-ho bé). 

Ens expliques també que amb el grup de amigues sents que no pots ser el 100% tu. I crec que és important que et donis un temps, al final la confiança es va guanyant poc a poc, i de moment encara no estàs del tot tranquil·la potser per sentir-te realment tu, però tot arribarà i has de anar trobant el teu espai en aquest nou grup.

Finalment ens preguntes entorn si vas fer bé de no respondre a la Teresa. Penso que a vegades hi ha lluites que potser no volem lluitar, tu volies respondre? Si és una cosa que et preocupa també et recomanaria que ho parlis amb un adult de referència, perquè t’ajudi a gestionar aquests missatges.

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!