Sento que poso molt d'esforç en cada treball que faig. Avui ha estat l'entrega de premis d'un concurs al qual em vaig presentar. I tot i ser pocs els participants (uns 20) i bastants els premis, no he guanyat res. I tot i que sé que diuen que l'imporntant és participar, la veritat és que fa mal posar-hi tantes ganes a les coses per no acabar cap recompensa. I és que si fos una situació puntual... Però quan passa reiterats cops te n'adones que per molt que hagis guanyat l'experiència i la il·lusió, potser no ets tant bo com esperaves. I això em posa molt trista.
Hola consultora!
Primer de tot, gràcies per escriure’ns! A vegades quan vivim una situació de decepció és com si es tenyís una mica tot el que mirem del color de la decepció. Això, tot i que és en part natural i ens podem permetre estar tristos o decebuts i “transitar” aquestes emocions, no és realista i enganya una mica la nostra ment.
M’agradaria que et plantegéssis com aquesta situació està tenyint ara mateix la teva mirada, i si realment això et defineix, o per altra banda hi ha situacions en les que si que t’hagis pogut demostrar que estàs orgullosa de com has fet les coses i en les que hagis considerat que ets bona.
Espero haver-te pogut ajudar i espero que aviat puguis mirar-te amb una mirada més compassiva i afectuosa.
Una abraçada!
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
