El consultori

Ns si aixo es una consulta del tot o nomès em desofego. Ultimament ja fa uns mesos q sento q em perdo ns del tot q vol dir aixo en veritat. Quan era petita tenia molt clares les coses, i sempre tothom ho deia. Sabia q m'agradava i feia allò q gaudia i era jo com x exemple art i musica q m'encanta i desde petita q ho porto molt a dins. Sempre han sigut coses molt meves. Desde q soc petita m'han dit q soc tancada i reservada comparada amb me germana i ns si del tot es veritat pro suposo q m'ho he anat creient. A mesura q he anat creixent tot ha començat a semblar mes dificil o a ser-ho no ho sé del tot. De petita van morir bastants familiars i suposo q desde llavors sempre porto un buit a dins q encara q s'intenta evitar marca x sempre i es algo q no es veu x tothom pro fa mal pq vius en el record a vegades i nomès enyores, i plores. En entrar a l'institut han hagut molts canvis i doncs els estudis m'estan marcant lo seu. és molta pressió i es molt injust haver de decidir sobre el futur tant aviat. em fa ràbia i m'angoixa molt. ja ns q m'agrada del tot pq mai dedico temps a fer-ho, sempre estudio o passo tempsamb les amigues i esta bé, i se q em direu q dediqui temps descobrir allò q m'agrada pro costa lo seu. se q m'agrada l'art, la musica i mes coses pro tinc un caos mental. a mès de sobte tinc parella i es tot molt nou x mi ns ni si ho faig bé encara q diu q si. els meus pares ni amigues ho saben pro em fa por pq no vull q em tractin diferent x estar amb una noia, sóc la mateixa, i tmb sé q em direu q he d'afrontar la por i tal pro no es senzill, sé q cambiarà. porto uns mesos malaament, ho reconec, estic saturada i suposo q influencia molt els estudis pro no nomès aixó. sento q ja no dedico temps x mi i no pq no pugui ni res (no es culpa de la meva parella pq sempre estic amb ella, jo ho faig pq gaudeixo molt (q ho dic pq sé q ho llegirà i em reconeixerà pq tmp m'amago aquest cop la veritat)). sento q ja ns qui soc ni q fer d'ara endavant amb tot. tmb me mare em va dir q sentia q jo no l'estimava i q jo era qui mes mal li havia fet, ho estic passant fatal, ja ns com tractar els meus pares, ni els amics ni la meva parella ni la meva germana, estic perduda i ns q fer. em sap molt greu pq sé q no estic tant malament pro dsp reconec q no puc ignorar la realitat i no puc avançar i ja, m'haig d'aturar i fer algo ns. vull ser jo, tenir la meva ecencia ns si m'enteneu del tot. estic colapsada x totes bandes i nomès jo ho sé, (em sap greu L pro no tot t'ho puc explicar pq es complicat). porto tot el curs esperant l'estiu x ser feliç pro i si no és així? i si m'enfonso més? ja ns q fer i si el problema és meu i haig de cambiar. Una cosa més, no espero q em solucioneu la vida tmp ns suposo q em desofego i dsp ja veurè, anar tirant suposo. Siusplau, no em recomaneu anar al psicòleg pq no ho fare. Moltes gràcies x la feina q feu de veritat. Una abraçada!

Hola consultora!

Primer de tot moltes gràcies per escriure! Si et sembla, vaig per parts.

M’agradaria començar dient que em sembla molt interessant el que dius sobre les etiquetes, com per exemple això de dir que eres “tancada” des de petita. Moltes vegades ens etiqueten d’alguna manera per descriure’ns, i quan aquesta etiqueta es va repetint molt ens l’acabem apropiant. Tot i així, t’he de dir que segurament moltes de les etiquetes que t’han posat són coses que han pogut anar canviant, o que no hi ha estat mai i que simplement s’han mencionat comparant-nos amb algú concret. Pensa en aquestes etiquetes, et descriuen en tots els àmbits de la teva vida? Et descriuen si et compares amb totes les persones del teu entorn? Segurament no amb tothom ni a tot arreu, per tant et convido a que et donis la oportunitat de definir-te tu tal com et veus.

Després també vull dir-te que la pressió al final de una etapa escolar és natural, però tot i així és una pressió una mica enganyosa. Està clar que estàs en un moment de canvi i de decisions importants, però això no vol dir que la decisió que prenguis ara serà la definitiva entorn el que acabis fent amb la teva vida. Sé que és difícil de veure això quan estàs en aquest moment, però potser et pots plantejar les coses a un termini més proper. Què m’agradaria fer a partir d’ara? Què gaudiria estudiant?

Expliques que no saps com tractar a la gent que t’envolta. Crec que aquí jo sempre et recomanaré, primer de tot, preguntar-los a ells com volen ser tractats. La comunicació és una eina molt important que tenim, i que malauradament no fem servir gaire en totes les seves possibilitats. Per exemple, amb la teva mare, has provat de demanar-li què necessita de tu o com voldria que us relacionessiu? I amb la teva parella, has intentat parlar de què necessita ella? De la mateixa manera, et diria que tu tens dret a demanar com vols que se’t tracti, i si en algun moment tens ganes de explicar que estàs amb ella, potser aquest és un bon començament.

Finalment, ens expliques que no pots parlar de tot perquè “és complicat”. Evidentment és totalment respectuós que tot i ser una plataforma totalment anònima no et vegis amb ganes de compartir-nos algunes coses. T’adjunto un número de telèfon i un mail de Ocell de Foc de la teva comarca, pots contactar amb ells si creus que necessites un espai per a tu i per a poder treballar totes aquestes coses que hem anat parlant, o algunes que no ens has pogut compartir. Com que no sé de quina zona ets, pots preguntar-los directament a aquest mail a qui és millor que et dirigeixis i en tot cas puguin derivar-te. El mail és: ocelldefoc@spcsocial.org i el whatsapp és el 662478240.

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!