El consultori

Hola, tinc 16 anys i últimament de tant en tant, només quan crec q he menjat una mica massa (600kcal aprox) vomito intencionadament. Tot I això, no en sé gaire i vomito moolt poc menjar, llavors tampoc ns si renta molt pero ns, com a mínim llavors em sento millor pq he fet algo al respecte. No vomito gaire freqüent ni res, 6 cops o una mica més o menys x setmana, depèn. No estic gorda i ho sé, només que s'acosta l'estiu i m'agradaria baixar una mica d panxa. Ahir estava amb una amiga i vam anar a comprar i em vaig posar a mirar les calories i tal i jo pensava q era normal pero ella em va dir q no es molt normal pesar se freqüentment i anotar les calories consumides per àpat i tal. Jo crec q no és per tant i q ho estic fent bastant bé pq tinc un imc de rang saludable i consumeixo un mínim de 1000 kcal en dies excepcionals. Ns si es algo llavors normal i q ja se m passarà o si hauria d considerar comunicar ho a algú, que creieu?

Hola! Gràcies per escriure’ns i confiar en nosaltres per explicar-nos com et sents. És molt positiu que ens hagis escrit aquest missatge, ja que el que estàs sentint és important i necessita ser escoltat. 

Pel que expliques, ara que s’acosta l’estiu han augmentat les preocupacions pel menjar, les calories i, el teu cos. Sovint, el malestar intern que podem estar experimentant s’expressa cap a fora de diferents maneres. És a dir, davant les inseguretats que tenim amb el nostre cos o la por d’engreixar-nos, pot afavorir que comencem a controlar el que mengem, pensar constantment en contar les calories, o bé, sentir culpa després de menjar. Tot això, pot afectar en la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixes. 



També expliques, que de vegades vomites quan tens la sensació d’haver menjat massa, i sents alleujament perquè “has fet alguna cosa al respecte”. Encara que pensis que “no és per tant” o que “vomites poc”, és important donar valor al que està passant. El malestar que descrius no depèn només de la quantitat de menjar o del pes corporal, sinó també de tota la preocupació, la culpa i la necessitat de compensar després de menjar. Tot i que aquesta situació pot donar un alleujament momentani, a llarg termini acostuma a fer que la por i la inseguretat creixin encara més. Una cosa molt positiva en tot el que expliques és que identifiques aquesta situació i és un primer pas molt important per cuidar la relació amb el teu cos. És a dir, el fet que la teva amiga et fes aquest comentari i que tu t’hagis plantejat si hauries de parlar-ne amb algú mostra que una part de tu està buscant ajuda i vol entendre què està passant. 



Per aquest motiu, et recomanaria que ho poguessis parlar amb algun adult de confiança, perquè parlar-ho ara pot ajudar a que aquestes preocupacions i malestar no vagi a més. No estàs sola en això. I, ja que ens has demanat ajuda, si necessites que en parlem més en detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09.



Si en algun moment ho necessites, no dubtis a contactar-nos. Una forta abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!