El consultori

Hola Primer de tot, moltes gràcies per la vostra feina, m’heu ajudat molt amb aquesta secció La meva consulta és sobre l’ansietat que em generen els estudis, sobretot en aquestes últimes setmanes de curs. Tinc una setmana ocupadíssima amb exàmens, treballs, exposicions i sento q no em dóna el temps, no per falta d’organització ni res (de fet crec q aquell és un dels meus punts més forts), però veig el calendari ple de coses a fer i m’agobio massa. En general, porto tot el curs així, però mai havia arribat al punt de q em costés respirar i haver de prendre’m un ansiolític per calmar-me. A més, porto una pressió a sobre sempre pel fet de que jo mateixa m’he fet la idea de q he de ser sempre la millor i no puc baixar ni una mica el meu expedient. Al final sempre he sigut una mica insegura amb mi mateixa per haver estar exclosa en un grup quan era petita, no sé, de certa forma crec que la gent només em veu quan trec bones notes, sinó desapareixo perquè no destaco en res més i a mi també m’agrada sentir-me vista i destacar en alguna cosa, encara que sigui d’aquesta forma. És un cúmul de coses que no sé com gestionar i m’agradaria saber si hi ha alguna forma de treure’m aquests pensaments del cap i intentar relaxar-me una mica Gràcies

Hola consultora!

Primer de tot, molts ànims perquè sembla que ja estàs a la recta final de aquest curs escolar!

Tot i que això ja s’acabi, el perfeccionisme i la auto-exigència que ens expliques segurament pugui seguir amb tu, i això és probablement i en part, una de les situacions que fan que ara experimentis aquesta ansietat. Jo et preguntaria, què passa si no destaco? A vegades pensem que les coses que fem i amb les que destaquem ens defineixen, però què és el que realment ens defineix? Què t’agrada de tu? Què et fa sentir orgullosa de com ets?

Per passar fins a final de curs jo et recomano que puguis treure’t de sobre part de aquesta exigència, i a vegades escriure ens hi ajuda molt. Escriu una vegada al dia, durant una estona, el que et surti entorn aquest perfeccionisme i deixa-ho al paper. Potser t’ajuda a que no pesi tant.

Tot i així, quan l’ansietat es comença a fer difícil de tolerar i necessitem medicació de rescat, el que més et recomano és que ho parlis amb un professional. Pots adreçar-te al teu referent mèdic o de infermeria del teu CAP i explicar-los la situació perquè ells et facin la derivació pertinent a algun dels serveis que et poden oferir. 

Espero haver-te pogut ajudar.

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!