El consultori

Bones, jo sempre he estat una Noia masa prima , portava 5 anys rallada xq estaba masa prima que no se que que no se cuántos, ara que he engreixat i que suposadament era el que volia ESTIC d molt mala hostia xq he fet el cambi d roba i com es LOGIC la roba d'estiu molta no m'hi cap ( i es que es el NORMAL, el que no era normal era que amb 24 anys utilitzea la talla 32 d pantalo) pues la cosa es que en Lloc d'anar de compres a comprar mes roba ( cosa que hagues sigut el mes normal del mon , i deixar les tonterías de costat) m'he enfadat, no vull sortit de casa, no vull anar de compres , no vull anar amb els meus amics .... Menjar menjo be , menjo tot el que ma mare en posa el plat i no faig cap tontería grosa pero si petites com , pero exemple les meves amigues van al sushi pues yo no vaig , l'altte día vaig anar a esmorzar amb me tieta , em vaig demanar un bocata gran( com d costum ) i m'hel vaig menjar molt rapid xq tenía gana. la meba tieta ho va notar i em va dir: quieres otro ? Y yo: no q si no me tengo q ir a la Antártida con las focas ..... Coses aixi... L'altre día ma mare em va veurem plorant i em va preguntar que pasaba y yo cabreada vaig agafar la roba i la vaig tirar al Terra i vaig dir ' esa mierda de ropa q no me cabe estoy harta " ma mare em va dir : ah bueno pues anem de compres al centre comercial ( LO LOGIC) Y yo: que no voy que no se que... I em vaig quedar al llit plorant ... Oio estar así .. ESTIC farta de veurem malament, que faig ?

Hola! Moltes gràcies per escriure i explicar el que t’està passant amb tanta sinceritat. Pel que expliques, portes molt temps convivint amb aquesta preocupació i aquest malestar, i imagino que no deu haver estat gents fàcil per a tu. Per això, el primer que vull dir-te és que el que estàs sentint és important, mereix ser escoltat, i escriure aquest missatge ha estat un pas molt important. 

Al llarg de la nostra vida el cos experimenta canvis i, per a algunes persones aquests canvis poden generar confusió, inseguretat o malestar. A vegades, això també pot influir en com ens relacionem amb el menjar o amb el propi cos o amb nosaltres mateixes. 

Pel que expliques, ara mateix et costa veure’t bé, i el fet que la roba no et serveixi com abans t’està generant molta angoixa, ràbia i frustació. Ara mateix, sembla que hi ha situacions, com sortir, anar de compres o fer plans amb els amics, que t’estan generant molt de malestar i que, poc a poc, prefereixes evitar perquè et fan sentir incòmoda o exposada. Tot i que aquestes situacions pot donar un alleujament momentani, a llarg termini acostuma a fer que la por i la inseguretat creixin encara més. Una cosa molt positiva en tot el que expliques és que identifiques aquest malestar i que ets conscient que t’està afectant i que no vols continuar sentint-te així. Reconèixer-ho és molt important i és un primer pas per començar a cuidar-te d’una altra manera. Per aquest motiu, és molt important poder parlar amb algú de confiança de com et sents. 

També, m’agradaria recordar-te que el teu valor no depen de si entres en una talla 32 o no. I el fet que una roba no et serveixi ja no significa que tu estiguis fent alguna cosa malament. El teu cos canvia, creix i evoluciona. 

Escriure’ns ha estat un pas molt important. Quan els pensaments sobre el menjar o el cos comencen a augmentar, parlar-ne amb algú de confiança o amb un professional pot ajudar molt a entendre què està passant i evitar que el problema vagi a més.

No estàs sola en això. I, ja que ens has demanat ajuda, si necessites que en parlem més en detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i, et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Si en algun moment ho necessites, no dubtis a contactar-nos. Una forta abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!