El consultori

Amb el pas dels anys he vist que ser massa bona persona acaba convertint-se en ser molt gilipolles. Clar que s'ha de ser bona persona i jo em considero així. Em preocupe per la gent i sempre he mirat més pels altres que per mi encara que nignú mirés per mi (excepte la família, sinó ja seria bastant greu). Però la gent amb qui he estat, molts d'ells només han mirat per ells mateixos quan jo sempre he mirat per ells. Suposo que enteneu per on va la cosa. Aquest curs he començat la carrera (havent-ne deixat una altra, però no hi ha cap problema en això) i no em fa res que sigui un any més gran perquè hi ha gent de totes les edats. Ara bé, tinc un grup amb qui hi estic de puta mare, tot perfecte fins que arriba el moment que han de riure d'algo i gairebé sempre és de mi. Que si soc gay (no ho soc i si ho fos ho hi hauria cap problema, no?), que si em veuen menjant més una polla que un cony, que perquè porto xolles i que me les talli... coses així. He sudat completament i crec que ho han notat perquè ja no ho diuen tant. Ara, els ha donat per fer stickers de la meva cara i que si et poso en forma d'animal, que si et pinto el pèl de lila... Està bé que ho facis, però queda-t'ho per tu. No cal fer stickers, si vols, ho pots passar pel grup de whatsap de la colla i només de veure una sola vegada... això m'està bé. L'únic que passar-ho pel grup de tota la classe ja no. L'altre dia em pregunten: porfa ho puc passar pel grup?? es boníssim!! Jo vaig dir que no i ho van passar igual. A mi, si em diuen "no ho passis a ningú, no ho diguis a ningú, que quedi entre nosaltres..." ho compleixo i punt. Com ha de ser. Si a tu t'agrada que passin fotos teves, endavant. Passa totes les que vulguis i jo et faig el que sigui. Però si a mi no m'agrada, és tant fàcil buscar algú a qiui li agradi, oi? (penso jo). Però ha arribat un punt que no sé com ni per on parar-ho. Perquè per molt que digui que no, ho acaben fent... He pensat en deixar el grup, però hi ha gent amb qui hi estic bé i mai fan res, et defensen i si riuen és de coses senyades. També he pensat en deixar la carrera i engerag-ho tot a pastar fang, però a mi m'agrada (per fi) i crec que no seria la millor opció. No sé, ja em dieu què penseu i com ho puc solucionar, més enllà de dir-lis que parin i parlar amb aquesta gent (perquè és impossible i ja ho he intentat). Gràcies per tota la feina que feu, honor!! Una abraçada!

Hola consultor!

Primer de tot moltes gràcies per escriure. També vull deixar molt clar que ningú mereix el que t’està passant, i hauria de aturar-se. 

Quan se’ns presenten situacions injustes com la que estàs vivint tu, s’activa la ràbia. Amb la ràbia necessitem fer-hi alguna cosa, perquè tot i que a vegades intentem fer veure que no hi és, ens acompanya sovint fins que no la expressem, la traiem, ens desfoguem parlant amb algú... Pel que tu ens expliques has intentat fer-ne alguna cosa. Has provat de parlar amb ells i has provat de posar certs límits. Pel que veiem, no han funcionat i ells segueixen actuant de manera injusta cap a tu. Llavors, jo et preguntaria, què tens ganes de fer? Són amics amb qui hi estàs bé i desitgis passar temps? Creus que has estat contundent a l’hora de demanar que respectin els límits que necessites? Creus que podries parlar amb algun de ells i mirar de arreglar-ho? 

Estàs en una situació difícil, i és difícil dir-te un “truc” perquè parin, ja que el que fan els altres no ho podem controlar. Tot i així, sí que pots controlar el que fas tu i com vols actuar amb ells. Potser t’anirà bé pensar entorn a això. 

Espero haver-te ajudat!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!