Hola, fa unes semanes he començat a sentir alguna cosa per algú del meu propi equip. La qüestió es que no hem parlat gairebé mai. Jo soc molt observadora i sovint em passa que sobreinterpreto riures amb altres companyes, converses encriptades confidencials que capto de casualitat. Les poques vegades que hem interactuat han sigut coses subtils i contextuals i em dona lasensació que no li caic bé. L’altre dia per exemple a entrenament em va dir que estava fora de la pista i quan necessita alguna cosa i ve a preguntar a mi no em mira. Al final de l’entrenament xoquem totes les mans i les ultimes semanes nosaltres no la xoquem, sembla una tonteria però per a mi no ho és. Ella es introvertida i per exemple jo em comporto aixi a vegades amb ella pero es perque no se com apropar-m’hi. Com puc saber si en el seu cas es perquè se sent incomode, no li caic bé o perquè realment té un minim interès i és la seva forma d’afrontar-ho (igual que jo)?
Hola consultora!
Moltes gràcies per escriure! Segurament et sents confosa amb les accions de aquesta persona, però és difícil respondre la pregunta que ens demanes només observant. Observar és una qualitat molt guai, i podem aprendre a llegir el nostre entorn i mirar de anticipar-nos a necessitats o situacions que puguin sorgir, tot i així, no ens hem de fiar únicament del que veiem, és important comunicar-nos.
T’imagines que haguessis de saber només a través de la observació si a una amiga li fa falta alguna cosa? O si al teu amic de classe li ha molestat el que li has dit? Això a vegades és possible de interpretar, però moltíssimes vegades no! I per tant, ens passaríem el dia fent hipòtesis i prou, i dubtant de si és o no és així. Necessitem parlar, necessitem preguntar-nos, com estàs? Estàs molest? Et fa falta res?
No sé si tens ganes de demanar-li si és que està incòmode o li passa alguna cosa, o potser tens ganes de dir-li el que sents. Però jo et recomano que no només utilitzis la teva observació i confiïs en el que et pugui explicar aquesta persona.
Espero haver-te pogut ajudar!
Una abraçada!
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
