El consultori

Holii sé q no és ben bé de imatge i eso però no sé si em podeu ajudar.... Pos fa 13 anys q soc celica i fa un any vaig tenir un període on vaig ignorar la dieta i zampava sense parar pq no m'agradava ser diferent però després em sentia super culpable i el meu cos sen resentia... Bueno pos ara fa una mica q m'he posat super estricta, no veure res q pugui estar contaminat, no deixar q la gent menji del meu plat, fer rentar la boca al meu xicot.... La cosa està enq malgrat estic sent molt curosa em fa mal con si menjes normal i em ralla. Sabeu q puc fer? Té alguna relació amb l'any passat??

Hola,

Gràcies per escriure’ns!

El que expliques té molt sentit, i segurament no ets l’única persona celíaca que ha passat per una etapa així.

Primer de tot: és totalment comprensible que després de tants anys amb restriccions arribés un moment en què et cansessis de sentir-te “diferent” i intentessis fer vida “normal”. Moltes persones amb malalties cròniques o alimentàries passen períodes de cansament, rebel·lia o negació. I també és bastant habitual que, després d’una etapa així, aparegui molta por, hipervigilància o necessitat de control amb el gluten. Sobretot si vas notar conseqüències físiques i culpa després. El cervell intenta protegir-nos i, a vegades, passa de “m’arrisco” a “ho controlo tot”.



Que et segueixi fent mal tot i anar amb molt de compte no vol dir necessàriament que ho estiguis fent malament. Hi poden haver diverses explicacions: que encara hi hagi alguna contaminació sense voler, que l’intestí necessiti temps per recuperar-se, que l’ansietat i l’estrès amb el menjar facin que el cos estigui molt pendent de qualsevol símptoma, o fins i tot que hi hagi algun altre tema digestiu a revisar.



El més recomanable seria parlar-ne amb el/la digestòleg/òloga o professional que et faci seguiment de la celiaquia, explicant exactament això que ens has explicat aquí, perquè segurament et podrà ajudar a entendre què està passant.

I psicològicament, podria anar bé intentar trobar un punt més tranquil entre ignorar completament la celiaquia i viure amb una por constant a contaminar-te, perquè puguis viure més tranquil·la. La idea és cuidar-te, no haver de viure en alerta permanent.



Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!