El consultori

Bona nit!! En primer lloc, agraïr-vos la gran ajuda q oferiu als adolescents amb aquest servei!! No sé molt bé com plantejar la situació pq cal força context i em quedarà una mica llarg (perdó de primera mà 😅😅). Bé, resulta q porto un any amb la meva parella, és un noi molt atent, amable, afectuós.... Realment es porta súper bé amb mi i me l'estimo molt. No obstant, estic tenint alguns problemes amb aquesta relació. He provat d'abordar la situació amb ell i no ha servit de res pq veiem aquestes coses de maneres molt diferents... Durant l'estiu, marxo dos mesos al meu poble. I ara mateix no em veig en una relació monogàmica pq em sento "ofegada". Trobo a faltar poder parlar lliurement amb nois, o sortir de festa amb llibertat. A més a més, el meu xicot és bastant gelós i malgrat intenta controlar-ho pq sap q em treu de polleguera, no li surt gens bé. Hem tingut episodis complicats en aquest sentit pq realment no puc suportar els gelos ja q jo confio al 200% i no sóc deslleial. No li he donat motius per desconfiar de mi mai. L'estiu de l'any passat, malgrat saber on m'estava ficant i q no em sentaria bé, vaig decidir seguir endavant amb la relació i aguantar totes les meves temptacions amb altres persones q m'atreien encara q hi hagués reciprocitat, però recordo el meu comentari amb la meva millor amiga només tornar: "mai més, ha sigut horrible". Però el veritable problema està en el fet q la meva parella és incapaç de suportar una relació oberta o semi-oberta. Amb el q us he explicat fins ara la resposta és evident, no?: aquesta relació no va enlloc. Però si ho deixéssim, li trencaria el cor, m'ho ha dit mil cops q no podria superar-ho q li faria massa mal. Sé q no és veritat i q el temps ho sana tot però jo no podria estar bé sabent q ell pateix pq em sento egoista per voler "més llibertat". M'ha deixat molt clar q ell no pot amb una relació oberta i q si ho deixem, partim peres i no tornarem a tenir relació alguna, pq li seria massa dolorós. Jo no vull assumir això pq me l'estimo massa.... I no sé q fer, estic perduda. He parlat amb ell, i amb les meves amigues i no em poden ajudar pq la resposta més sensata: deixa'l, em crema per dins i l'altra em deixa un buit. Ah, i un problema afegit. L'any q ve passem a batxi/cicles i el meu batxi serà molt exigent i en centres diferents no ens veurem molt... No ho sé espero q em pugueu ajudar a desfer el nus mental q tinc. Mil gràcies de debò ❤️ Espero haver-me explicat

Hola consultora!

És una decisió difícil, i entenem que estiguis enmig de una ambivalència desagradable. El que a mi m’agradaria preguntar-te és, a tu què t’agradaria que passés? I això que t’agradaria que passés depèn de tu? Si depèn de tu, fantàstic! I si no depèn de tu, què està a les teves mans fer perquè estiguis còmode i bé?

No sé si aquestes preguntes t’ajuden a veure una mica més el que tu desitges. És important que tinguis en compte com se sent l’altre i les seves necessitats, però també és important que tinguis en compte les teves. Ho estàs fent? 

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!