El consultori

Hola!! Primer de tot, gràcies per la feina que feu, us explico la meva consulta. Fa molt de temps que porto amb pensaments a l’hora de menjar, vull dir, que fa bastant vaig començar amb una por horrible a vomitar sense cap motiu on ho veia reflectit quan havia de menjar. O no podia menjar massa perquè no parava de tenir pensaments dient-me que si ho feia, em sentaria malament o que em passaria alguna cosa dolenta. Ara, crec que tota aquesta situació està empitjorant perquè m’acaba provocant ansietat perquè realment vull menjar però el meu cap em diu que no em passi perquè, com us he dit abans, em podria sentar malament…. He arribat a un punt on no puc més perquè no se com controlar-ho, fins i tot, m’arribo a preguntar que si es un TCA. Moltes gràcies!

Hola! Moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos com et sents. 

El que descrius és molt important, perquè mostra que hi ha un patiment real darrera del menjar. Pel que expliques, hi ha una por intensa a sentir-te malament o vomitar, i això està condicionant la manera com menges. És a dir, aquesta por fa que, cada vegada que et planteges menjar, el teu cervell activi una mena alerta. Aquesta alerta no és perill real, però el teu cos la viu com si ho fos, i per això apareix l’ansietat. 

Sovint es crea un cercle: la por fa que mengis amb més alerta o evitis certes situacions, això et dona alleujament momentani, però alhora fa que la por es mantingui o fins i tot creixi amb el temps. Moltes vegades, és una estratègia que té el nostre cervell davant d’algun malestar emocional, i aquesta és la manera que troba de calmar-se quan alguna cosa interna no està del tot bé. 

El més important és que entenguis que no és una qüestió de falta de voluntat, sinó un mecanisme d’ansietat que es pot treballar. En alguns casos, això pot estar relacionat amb dificultats alimentàries de tipus evitatiu o amb pors específiques com la por a vomitar.

Potser una part de tu sent que necessites ajuda, però alhora et fa respecte, i això és completament normal. Anar al psicòleg no és un càstig, sinó un espai segur on poder entendre què t’està passant i aprendre eines per recuperar tranquil·litat amb el menjar.

No cal esperar a estar pitjor per demanar ajuda, el que ja estàs sentint és motiu suficient per cuidar-te.

I si necessites més orientació o parlar-ho amb més calma, també ens pots contactar a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. 

Una abraçada molt gran!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!