No sé gaire bé com començar això, ni si ho estic dient de la millor manera, però fa ja bastant temps que em sento malament amb mi mateix/a i en general. Hi ha dies en què em costa molt fer coses bàsiques o concentrar-me, i encara que des de fora pugui semblar que estic bé, per dins no és així. Em sento trist/a, sense energia, i a vegades fins i tot buit/a, i no sé gaire bé com gestionar tot això. M’ha costat molt decidir-me a dir alguna cosa perquè tinc por que em jutgin, que no s’entengui o que sembli que estic exagerant. Per això moltes vegades m’ho guardo i faig veure que tot està normal. Però la cosa és que jo li ho vaig dir a una professora, i al final gairebé tots els professors i els meus pares se’n van acabar assabentant, perquè a la professora també li vaig dir que tenia pensaments de suïcidi. Tant aquesta professora com l’orientadora de l’institut em van dir que m’ajudarien, però al final no ho van fer, i tinc la sensació que no m’han pres seriosament i que han passat de mi.
Hola consultori!
Primer de tot moltes gràcies per escriure, m’alegra que al final t’hagis decidit en compartir el que t’està passant amb nosaltres, i esperem poder-te acompanyar de la manera que necessites.
El que ens passa quan estem travessant un moment fluix a nivell emocional, a vegades costa que els altres ho entenguin si no hi ha passat mai o no saben ben bé del que els parles, tot i així mai serà res que s’hagi de jutjar i/o pensar que és exagerat, perquè la persona que ho està vivint ets tu i ets qui sap exactament pel que estàs passant. Em sap greu que sentis que tot i dir-te que t’ajudarien les persones del teu centre educatiu i al final sentíssis que no ho van poder fer, creus que els podries tornar a demanar ajuda? En cas que sí, m’agradaria que hi anéssis amb la certesa de que el que expliques és lícit i no ho poden jutjar. En cas que prefereixis un altre recurs, crec que el que podries fer és acudir al teu centre de salut de referència i expliquis el que ens has explicat a nosaltres, ells podran derivar-te al recurs que puguis necessitar.
També ens parles de pensaments de suïcidi, no ens queda gaire clar si aquests pensaments eren en un altre moment o si encara hi són, però en cas que ho necessitis, sempre pots trucar al telèfon 024 que ofereixen atenció 24 hores o anar a les urgències del centre de salut més proper que tinguis.
Espero haver-te ajudat, i espero que amb aquestes indicacions puguis trobar professionals que t’acompanyin en aquest moment difícil. De nou moltes gràcies per escriure, i no dubtis en tornar-ho a fer si ho necessites.
Una abraçada molt forta
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
