El consultori

Bon dia, Fa un temps us vaig escriure una consulta que és titular "tot". El problema és que fa uns mesos vaig començar a somatitzar fora de la classe, per exemple si som en un restaurant i hi ha molta gent. El problema és que no puc anar a un psicòleg perquè els meus pares són divorciats. Tinc jo i la meva mare 0 tracte amb el meu pare, i mai en tindre. Per anar a un psicòleg, al ser menor d edat, és com que cal un permís de part seva. Per tant no hi podré anar. Tinc por que a la universitat em passi això de la somatització. Fa 4 anys que em passa, des que vaig patir aquell assetjament, i noto que no he viscut. Últimament em demano com seria la meva vida si no m hagués passat. Penso en totes les experiències perdudes: un xicot, una amiga... He arribat a un punt que em costa parlar amb gent, perquè no ho faig per por que diguin res relacionat amb les olors. ( Em van fer assetjament perquè deien que feia pudor. I és quan vaig començar ha somatitzar, i no m ajuda amb el tema de les olors). Una cosa que em molesta és que mà mare té estudis de psicologia, ella sabia això de la somatització, però mai em va dir el que era, ni que ho hauria d intentar solucionar. De fet ella no em va dir res d anar a un psicòleg, sinó que vaig ser jo. Tinc por de continuar tota la vida amb la somatització. Sé que sóc capaç de no somatitzar, perquè per exemple, uns dies que al meu costat de m va asseure un noi al meu costat a l institut, vaig deixar de somatitzar. El problema és que ell era tòxic. El primer dia de conèixer nos ja va esmentar la seva ex. El segon dia va dir de jugar amb mi i els meus germans a jocs d ordinador, també que jo quedes amb ell. Fins i tot a l hora del pati em va dir de saltar me una classe. El tercer dia li vaig dir que cadascú anés a la seva. Això sí, aquells dos dies no vaig somatitzar. Però no puc dependre que una persona em distregui per s no somatitzar O que jo no pugui apropar me a una persona que m agradaria conèixer perquè simpatitzo i estic pendent tota l estona de les olors. No sé què fer.

Hola consultora!

Primer de tot moltes gràcies per escriure’ns, escriure ens ajuda a estructurar el que pensem i el que sentim, i no sempre és fàcil fer-ho.

Pel que ens comentes de rebre acompanyament psicològic, imaginem per l’any de naixement que ens escrius que has d’estar a punt de fer els 18 anys, per tant no deu quedar gaire temps perquè puguis triar tu com a persona adulta rebre aquest acompanyament. 

Mentrestant, que encara ets menor d’edat, el que et podem recomanar és que acudeixis a un recurs que ofereix acompanyament emocional i al malestar per a joves de 16 a 30 anys arreu del territori català (Ocell de foc). No és un servei que ofereixi intervenció terapèutica com a tal, és un servei comunitari i per tant hi pots accedir sense problema i és un recurs que et pot ser útil amb la situació en la que et trobes. Et deixo el contacte al que pots enviar un email per la zona a la que et trobes (hola@pegasdefoc.org) o enviar via whatsapp al telèfon 633346241. Ells seran la porta d’entrada al servei, i et podran dir on pots assistir a prop de la localització on vius. Si per alguna cosa veus que no reps resposta, ens pots tornar a escriure i mirarem de facilitar-te un altre contacte.

Espero haver-te pogut ajudar!

Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Irene Vilar, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!